Endogàmia

Sovint ens passem el dia a dia massa enfeinats amb les obligacions i no tenim temps d'agraïr a aquelles persones que sempre estàn al nostre costat i crec que, sincerament, ja feia temps que tocava agraïr una mica a dos ex-companys de feina que fa molt de temps que em toquen melodies dolces d'elogis a les orelles. Moltes gràcies pel premi, Guillem i Ramon, feia temps que us devia l'agraiment. Ja ho sabeu, sou un dels millors records d'una època una mica fosca (granat fosc exactament) de la meva vida. Un petó molt i molt gran per tots dos, us el mereixeu de debò... i ja sabeu, regalo companyia i mals consells a canvi d'una estona de cerveses càlides sota el sol, ok?

Ara em toca a mi atorgar el guardó i tinc molt clar a qui el donaré, ja que crec que la constància s'ha de premiar, i més quan aconsegueix que una servidora obri cada dia la pàgina amb la intenció de veure-us. Dedico el premi, sense exigir que es continuï la cadena, als incombustibles de Cal Seixanta; El Miquel (cronista impolut de la capital del cosmopolitisme) i la Meritxell, dues de les personetes que fa més temps que m'acompanyen per aquest viatge al món del píxel. Merci per ser-hi i un petó enorme pels dos!

I en tercer lloc, ja tenim la Catosfera Literària a punt de sortir al carrer! Ja estic fent llistat de persones que crec que els pot interessar per començar a fer comanda i he vist que hi haurà trobada, a veure si no es fa el disset de maig (que ja estic compromesa) i hi puc anar, que em faria força il·lusió.

I fins aquí la crònica endogàmica i (una mica) narcisita del dia d'avui.
Continuarem informant...