Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 3 hores
3 comentaris:
No et quedis esperant bonica, no ho facis, llença't!!!
Un petonas inmens!!!!
Genolls (de sonoritat bonica)
clink!
Les ròtules cantaires...
Publica un comentari a l'entrada