Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 2 hores
1 comentari:
Cara i creu!
(Digue'm avariciós)
--
Per cert, quan el Soulseek hagi fet el seu curs, ja em diràs que te'n semblen.
Un petó
M.
Publica un comentari a l'entrada