Camines per la Rambla i no hi ha ningú. Sol en el teu escenari, dibuixes passes pel mig per tal de dominar tota la panoràmica del carrer buit, que sembla infinit, i el mar un teló de fons col·locat per justificar-ne la fi. Dos paviments, dues personalitats: l'asfalt de carretera és el preàmbul modest de les rajoles que brillen de gastades.
Al teu davant, la Rambla del "trueque", del descompte i de la oferta.
Més enllà, la Rambla de la propina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada