Good morning Worm your honour, the crowd will plainly show.
Dos actors i un convidat dalt de l'escenari per interpretar una òpera sarcàstica. Sona música sense melodia a la pista de ball, maquillada de fum, però ell només sent les notes de "The Trial" de Pink Floid i el seu inici dramàtic amb soroll de passes.
I always said he'd come to no good in the end your honour. If they'd let me have my way I could have flayed him into shape.
L'actriu principal surt a ballar, idolent davant dels sentiment de desesperació i ginebra que envaeixen al subjecte que espera. Go your own way. Ella està al seu costat, però mai tan lluny, i s'agafa de la mà d'un altre més ros, alt i atractiu. De fet, si hagués de ser ell a escollir tampoc s'hagués criat.
Your exquisite wife and mother fills me with an urge to defecate. No la culpa, però no pot evitar marxar amb el cap cot, mentre la cançó s'acaba dins de la ment com una bromera quasi imperceptible. Una derrota tan sonada que ha durat poc més de tres minuts i set segons en el meu Ipod.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada