Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 9 hores
3 comentaris:
Aquesta vegada el contrast m'ha jugat una mala passada. Un ma mà fluorescent!
N´hi ha que neixen amb un trébol al cul!
Demana-li que et faci de comodí per utilitzar-lo quan i, el que és més important, com vulguis.
Que et vagi bé la tirada!!!
Publica un comentari a l'entrada