Els objectes em prenen l'espai i m'ofeguen. No puc tancar les portes dels armaris, plens de collarets, bolsos, arracades i sabates que omplen, però no creen substrat. En el fons, no és la utilitat que té sinó el poder de tenir com a propietat un objecte bonic. No és avarícia, és set de colors, formes i textures. La varietat de possessions dels fetitxistes és un pou de coloraines, sense fons ni contingut real.
Per això mateix m'omplo sovint d'aquests objectes. Si els duc ja no sóc una persona buida, sinó un espai en blanc carregat de colors. Necessito aquestes textures perquè omplin el buit que deixen les persones, que no es torna a omplir per molt que hi col·loquis un recanvi.
He de fer neteja, ho sé; de la mateixa manera que sóc consicent que si he de fer dissabte dels meus trastos començaré per mi mateixa.
3 comentaris:
Felicitats, Agnès, pel Cal Seixanta, sobretot per "Ni sentències, ni dogmes, ni paradigmes absoluts...". Hi estic d'acord!
Salut!
Merci! He agregat el teu bloc i ja he vist que t'agrada Monzó. Anirem parlant... Bon any!
Agnès m'encanta com escrius!!! Jo quan sigui gran vull escriure casi tant bé com tu!!! avui he escrit la carta als reis... i deu ni do... moltes coses he escrit!!! encara que me n'he deixat moltes per dir!!!
Un peto!!!
i que no etportin carbó!!!
Publica un comentari a l'entrada