Liquant-nos, per existir encara. Ens movem en un món de líquids, que fluctuen a dintre i ens omplen des de fora. Entre l'evaporació dels sentiments i la solidificació dels fets, encara hi ha espai perquè el líquid circuli omplint copes, destrossant ponts invisibles i inundant tots els lligams.
El líquid és aquell estat de la materia que es capaç d'erosionar sense ser i vist. Destrueix sense aturador. Sota l'imperi del líquid les persones ens tornem toves, volubles com si ens hi volguéssim assemblar i, poc a poc, anem deixant-nos seduïr per un món d'ombres i llums que, a vegades, aconsegueix aixecar una rasa que no s'esfondra quan tornem al món real.
No podem ser sempre sòlids i impertorbables.
No podem ser volàtils com els gasos.
No podríem ser líquids,
perquè volem que alguna cosa de nosaltres quedi després d'haver desaparegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada