Redirecció

divendres, 18 de gener del 2008

Abril


El 2007 ha estat l'any dels grans canvis; vaig començar l'any plena d'il·lusió i noves esperances i, en només dos mesos, algú em va prendre l'any. Segur que per molt temps que passi sempre recordaré el 2007 perquè ha estat l'any dels grans canvis, del final de la vida universitaria, del principi de la vida laboral, de les grans decepcions amoroses, de la fi d'una etapa familiar i del trencament d'algunes amistats.

I no és que sigui pessimista, la realitat és la que és, i avui em diu que aquest any l'he dedicat als altres; a fer un bon paper en una feina en la que no estava a gust, a complaure el sexe contrari, a cuidar-me de la meva família, a canviar i assentar-me en un nou lloc de treball, a perseguir les petjades dels que ja no em fan cas i a entregar treballs per acabar (per fi) de sumar crèdits de lliure elecció.
Com diria aquell: "Quien coño me ha robado el 2007?"

No recordo viatges agradables, ni nits de tranquilitat. Els meus vint-i-quatre anys quedaràn marcats per sempre més de la por que produeixen els salts al buit per efectuar un gran canvi. Aquest any, ara sí, m'he fet gran però ja no vull créixer més.

Per aquest motiu, el 2008 vull que sigui diferent. Sense grans canvis ni arenes movedisses. Vull un any de riures, de pau, de viatges, d'escapades, de plorar de riure, de saber què vull fer. Vull començar a donar-me temps per pensar, per parlar, per riure i per treballar. I vull vacances decents; amb companys de ruta encertats.

El 2007 ha estat l'any dels altres.
Espero, desitjo -i penso fer el que calgui- perquè el 2008 sigui només meu.

Endavant i que comenci l'acció.

5 comentaris:

miq ha dit...

Aquest post també el podries titular "Victòria". I que quedi clar que no estic fent jocs de paraules amb el nom de l'actriu. O si?

Una abraçada des de NY i, com deia un altre, "a por ellos, que son pocos y cobardes".

;-)

Anònim ha dit...

Com diu en Serrat, quan et trobes en el fons del pou tan sols et queda sortir-ne, 2007 ja es passat, ara comença a pujar amunt, el 2008 acaba de començar, i encara que vindran mes entrebancs, travetes i fins i tot patates, espero que segueixis endavant.

Anònim ha dit...

Diuen que després de la tempesta sempre torna la calma... així que, a esperar el millor. ;-)

Anònim ha dit...

Una vegada li vaig dir a una amiga: sigues egoista, pensa només en ser feliç i per una vegada pensa només en tu , "haber que pasa...." amb ella li va funcionar, crec que es feliç, no com jo voldria, però ho es, i jo en tinc prou amb això.

Potser es egoista, potser si ho fas no s’acaba el mon, prova-ho

Tots ens mereixem ser feliços, no? Però ens compliquem massa la vida i tot sovint es la vida la que es complica tota sola.

Els antics grecs deien que la vida es com un mar, només cal deixar-se porta.

CARPE DIEM. (be, això es llatí, però ve al cas)

Xinusuke ha dit...

Jo no crec en els canvis d´anys!!

En el fons, sempre seràs igual per les coses importants.

He aki la importancia d´escollir!

Passat simple

Determinants articles

Creative Commons License