Foto: Quico13
Tinc dos móns.
Un és de colors i està ple de promeses. L'altre vesteix dels colors de l'atemporalitat, el blanc i el negre que no es mouen de lloc, que no passen mai de moda, que canten les excel·lències de la inamobilitat.
La tendència marca cap al color, i la voluntat hi és, però costa trobar en el vermell llampant la formalitat dels quadres d'escacs de tota la vida. Les pautes inacabables que donen escalfor no aporten la novetat rabiosa que ens manté actius.
Escollir, una part important del dia a dia.
Tan normal i, alhora, tan difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada