Redirecció

dissabte, 24 de novembre del 2007

x+y=z



Sempre m'han fascinat les formes exactes, les que es dibuixen amb angles de precisió i regles sense final. Transformar una equació indesxifrable en una expressió simple, l'orgasme de la síntesi. Seria feliç si alguna vegada pogués fer un aparell senzill, bonic, útil i eficaç. El vals entre la asímptota i la paradoxa, el futur traduït en signes matemàtics.

Però mai vaig ser àgil en càlcul mental. Vaig amb calculadora i m'acontento amb un ball de proporcions inexactes, lluny de tota escala coneguda. Malthus no m'interessa. Perquè les coses més proporcionades, en essència, es deslliguen dels angles rectes, les línies perfectes i els encreuaments mil·limetrats. Perquè tendim a l'entropia i, per tant, al mínim esforç i al màxim desordre.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

No tot es pot mesurar, i menys posar-li un símbol general.

Agnès ha dit...

Benvingut! Què és de la teva vida?

Anònim ha dit...

Un professor de termoelectroquímica, una vegada, em va dir: La entropia és l'index de quietud i mort de l'únivers.

Simpàtic l'home...

Anònim ha dit...

Anar sobrevivint

Agnès ha dit...

així m'agrada...

Passat simple

Determinants articles

Creative Commons License