He buscat dins de l'armari peces d'abric per combatre el fred.
Només he trobat;
Les jaquetes de llana de la vergonya,
la caputxa de les frases de consol,
El barret de copa de les sentències que expiren abans de pronunciar-les,
els guants de les promeses incomplertes
i samarretes empelfades dels somnis que arriben a destruir.
Hi ha moltes coses bones, però amb els prestatges desendreçats els mals records són els que cauen primer. Mentre apilo muntanyes de mitjons, munto castells de l'aire amb aquesta jo més bona i més inteligent que ha quedat sepultada sota piles de sabates, bolsos i altres enredos.
Per molt que s'amagui cada dia som més els que intuïm que està allà sota.
Esperant sortir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada