Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 13 hores
2 comentaris:
Ja se sap que en les ciutats hi ha persones molt poc civilitzades!!
El que no acabo de pillar és que hi fa aquesta foto amb aquest text??
No hi trobo relació!
Ahh sí, pot ser que la que et tirés el piti fos la 'rossa' assentada i el gargall la 'morena'???
A raonaments extranys, imatges extranyes!!
Chiao.
no tenen relació, simplement...
Publica un comentari a l'entrada