Josep Batalla

Josep Batalla és colomí, traductor d’ofici i el director de l’Obrador Edèndum, una editorial de format artesanal que aplega publicacions elaborades i estudis referents a la cultura humanística i científica. Després de gairebé trenta anys d’ofici, el nostre entrevistat va decidir dur a terme aquest projecte, que neix de la modèstia i la il·lusió per apropar al lector a una part de les grans obres de la literatura i la ciència que encara no havien estat traduïdes al català. D’aquesta manera, neix un projecte auster i elegant que pretén publicar estudis de la cultura humanística i científica que mai abans havien parlat català, amb el regust de casa nostra.

Batalla és un excel·lent conversador, amb sentit de l’humor i un orador de parlar lent i pausat. Poc a poc, va desgranant alguns el naixement d’aquest projecte, el seu sistema de treball i les propers títols que sortiran sota el segell d’Obrador Edèndum.

Primera pregunta obligada; Com neix el projecte de l’Obrador Edèndum?

Durant molt anys la meva principal tasca ha estat traduir les obres d’autors de l’antiguitat i medievals. Vas treballant, quan el tens el presentes, et donen una retribució simbòlica i ja estàs content de que t’ho publiquin. Jo sempre he treballat d’encàrrec, fins que un dia em vaig dir; “i perquè no treballes en un text per il·lusió personal, un projecte que sigui realment teu?”. I vaig agafar dues poesies de Llull que m’agradaven especialment: vaig fer el treball de situar-les en el context, explicar en quin moment estan realitzades, de quina manera i què signifiquen dins la evolució vital d’aquest autor. En aquesta primera publicació, com en totes les que han vingut després, vaig intentat actuar de lector crític, buscar contínuament el significat a allò que estava fent i preguntar-m’ho per no perdre el fil. Vaig anar fent fins que el primer llibret va veure la llum, gràcies també a la col·laboració de la meva neboda que em va ajudar en les tasques d’edició.

Aquesta primera publicació va tenir una bona acollida?

Has de tenir en compte que cap dels llibres que hem editat ni ha estat ni serà un èxit de vendes, més aviat es tracta d’una qüestió d’èxit personal. Sí, les crítiques del primer volum van de ser favorables i aquest fet em va ajudar a tirar endavant una altra idea que es va materialitzar en la segona publicació de l’editorial. Fins el moment, vora tres quartes parts de l’obra de Ramon Llull estaven editades en Llatí es trobaven recopilades uns llibres caríssims, de difícil accés i en llatí. Eren uns textos als que només podien accedir els especialistes i la nostra idea va ser, precisament, anar reeditant-los a poc a poc i amb molta cura per acostar-los al lector. Hem editat només un volum, de moment, i és la col·lecció que més prestigi ens ha donat, però s’ha de tenir en compte que també hem estat de sort; els professors als que vam demanar que col·laboressin ens van dir de seguida que sí i també va ser possible establir contacte amb una editorial belga, que és la que ens fa una difusió internacional de les obres que es van publicant i també té els drets de la traducció llatina.

Així, doncs, la valoració és positiva, oi?

S’ha de dir, amb modèstia, que no és cap fracàs. Evidentment, i tal i com ja he dit abans, és complicat i tampoc dóna com per guanyar-se la vida amb comoditat, però estem satisfets de la feina feta fins ara. De tota manera, pensa que la gent no vol gastar diners en llibres: la majoria de llibres es troben per quinze o vint euros, però la gent no fa inversió real en lectura i prefereix invertir els seus diners amb altres finalitats. Som un dels països que tenim més universitaris d’Europa, però no generem lectors. Ensumo, pel que he anat veien o llegint, que el nostre sistema universitari és, en part, formació professional de grau superior: la majoria de la gent no estudia per saber més, sinó per aprendre un ofici, i això deixa poc marge per la lectura, suposo.

Quins passos cal donar per fundar una editorial d’aquest tipus?

El que cal és tenir clar el projecte comú que agrupi totes les publicacions que voldries allotjar, perquè hi hagi un punt central que doni unitat a totes les publicacions. També es pot concebre com un simple negoci per a treure’n beneficis, una empresa com qualsevol altra, però aquesta no és la nostra motivació ja que sabem que mai cap dels nostres volums serà un èxit de vendes. En el nostre cas, cal anar consolidant cada publicació, fer productes acurats i amb una idea de fons i anar traient nous volums.

Vostè treballa traduint. Què cal per ser un bon traductor, a més a més de dominar l’idioma?

En primer lloc, cal dominar l’idioma al que vols traduir, en aquest cas el català, que no pas de l’idioma d’origen. Amb recursos especialitzats, pots arribar a trobar el significat que busques de la llengua amb la que es presenta un text, però el més complicat és materialitzar-lo en l’idioma que rebran els lectors, perquè el traductor és l’únic pont entre les dues llengües. El propi idioma no el supleix ningú. El primer que cal és dominar molt la pròpia llengua, no tan per ser un creador, sinó per fer arribar exactament el que estàs llegint, sense afegir res. És com ser un bon intèrpret musical: un pianista no és un creador, ell només interpreta el que ja està fet. En segon lloc, cal tenir alguna cosa d’actor, es necessita ser empàtic per posar-se a la pell de l’altre. Quan estàs durant molt de temps lluitant per traduir un text d’algú és casi com si te l’imaginessis. Penses: quina mena de persona devia ser. Jugues a veure com seuria si fos al menjador, com parlaria… Quan escrius t’has d’imaginar que ell escriuria en català. Té una mica d’actor aquest ofici i això és el que més m’agrada. Ara he acabat de treballar en un llibret d’un autor anglès protestant radical del segle VXII; havia de ser una persona amb una cultura impressionant, però havia de tenir un caràcter canviant raríssim. Me'l puc gairebé imaginar. Quan escrius t’has d’imaginar que ell escriuria en català.

Algun altre cas d’aquest mimetisme entre autor i traductor?

Albert Einstein és un bon exemple, perquè havia de ser una persona molt contradictòria que la vida no li van anar bé. Professionalment va tenir èxit, i això li va servir per amagar els seus problemes personals. Ell s'enamora apassionadament d'una noia sèrbia, es casen, sembla ser que fins i tot tenen un fill abans de casar-se i sembla ser que per pressions de l'època se'l treuen del damunt i d'aquesta relació en surt un fill malalt mental que, al trencar, no el va veure mai més. Es va tornar a casar. Pels seus treballs se’n dedueix una persona honesta, que no va fer carrera ni va actuar mai a l’empara de cap universitat. Tot i aconseguir un premi Nobel, ell mai intenta imposar els seus coneixements. Hi ha un moment que pots arribar una mica a veure'l i entendre que ell només jugava al joc del savi despistat i que, a dintre, hi havia una persona sensible que era molt conscient que havia deixat un fill malalt, que no tornar a veure mai més.

Ramon Llull li cau bé?

Si! Trobar a algú que em superi no em molesta gens, al contrari. Llull havia de ser un personatge amb una vida excepcional. Una d’aquelles persones que van evolucionant i els passen coses a la vida que els fan únics i irrepetibles, sense haver-ho premeditat. Si un mateix es proposa ser excepcional, mai ho serà, només viurà la vida d'un personatge de cartró que ell mateix s'ha inventat. Hi ha persones que, sense proposar-s'ho tenen vides irrepetibles, i Llull havia de ser una d’aquestes persones.

En quins idiomes tradueix?

Tinc nocions bàsiques dels tres idiomes més propers; anglès, francès i alemany. Els dos darrers els he traduït de l'anglès, però no el parlo fluidament, però si el llegeixo, el puc entendre i traduir. Segurament, una persona que estigui acostumat a parlar-lo no el podrà traduir amb exactitud. Un cop tens assumida la tècnica, el que cal és dominar bé les teves armes, el teu idioma. La retòrica de l’Ars; hi ha un moment que s'adquireix la tècnica. El que hauria de tenir el traductor és un ventall molt ample de vocabulari, que després ha d'adaptar a cada autor en concret. Un dels defectes més greus que ha de vèncer la vostra generació és superar el llenguatge simple que normalment utilitzem. En part, el català s'ha de construir més. Estem enlluernats pel català que es parla avui dia i volem una llengua senzilla, propera a la gent i no té perquè ser sempre així. Les llengües de cultura es desmarquen de la llengua quotidiana. L'únic que quan es desmarquen tenim a creure que és un fenomen normal. Les llengües cultes no són mai l'expressió directa de la gent del carrer. Per aquest motiu, sento una certa admiració per la matemàtica i la lògica; és un camp clar, sobre el que és possible construir molt.

Quina ha estat la vegada que més ha gaudit traduint algun treball?

Amb “Les cartes d'Abelard i Eloísa”. Ja sabia que hi havia traduccions a l'alemany, el francès i al castellà però em va fer una especial il·lusió que també fos possible llegir-lo en català. De fet, mai he avorrit especialment cap peça, però una vegada vaig abandonar un encàrrec perquè era un text de dret especialitzat del segle XVI, en llatí, i no em sentia còmode perquè no dominava aquest tipus de vocabulari tan específic.

Quin és el proper llibre que sortirà sota la l’empara d’Obrador Edèndum?

Ara estem treballant en "L'Estructura de les revolucions científiques", un clàssic de la història de la ciència. La idea de fons que transmet és que els científics no són gent més enllà de les misèries humanes: veuen realment com són les coses i les expliquen usant el llenguatge més concís de tots, que és el llenguatge matemàtic. És un text molt interessant perquè converteix la ciència en una activitat enormement humana i mostra com els científics fan el que poden a partir dels seus propis recursos, de les modes de cada moment, del temps del que disposen i, sobretot, de la sort.

Com va anar la seva visita a Frankfurt?

En aquest tipus de fires hi van les editorials a fer negoci i a fer compraven dels drets d’autor que tenen en cartera. Nosaltres no anàvem amb aquesta intenció, primer de tot perquè no tenim res a vendre. Les grans editorials, que poden pagar quantitats de diners elevades, tenen gestors que s’anomenen agents literaris que s’encarreguen de moure els drets d’autor que tenen en cartera. Tingues en compte que nosaltres no tenim diners per comprar aquests drets d’autor, ni res a veure. Però aquest any era excepcional perquè aquesta plataforma comercial convida cada any una cultura i un sempre són cultures amb Estat. Excepcionalment, aquest any s’ha aconseguit dedicar-lo a Catalunya i per aquest motiu la nostra presència allà estava justificada.

Va haver de parlar molt de Llull, vostè que n’és un expert?

Potser ho hagués pogut fer, però no em vaig atrevir. A vegades cal anar amb compte per no estirar més el braç que la màniga. Hi havia un professor d’alemany amb el que tenim relació i l’editorial belga que ens distribueix el que tenim de Llull i suposo que haguéssim pogut organitzar alguna cosa, però no va ser així. Aquesta editorial belga és, de moment, l’únic contacte que tenim a l’estranger, tot just estem començant i pensa que és molt difícil.