Casa, casa nostra. Els homes són més valorats com més saben desenvolupar-se entre les parets dels que no et coneixen, però cada dia envejem més els que aprenen a ser feliços entre les difícils fronteres de la casa pròpia.
Tants coxins i tantes espases amagades.
Entre els turrons, els cafès de sobretaula, les mones i els panellets construïm un univers de "voler fer", "sentir-se culpable" i "estar sol" que ofega. Mata i destrueix, encara que siguin els teus gens. I et fot. I vols ser millor. I ets el que ets. Sol, però tu. I ells, el que són, i si no pots ho hauràs d'apendre.
A ser algú que es respecti a si mateix.
A tenir les froteres obertes per esperar el que sigui.
A esperar que ja no em faci mal dir el teu nom.
A esperar que el temps torni insensibles ferides que no sabies que existien.
A saber que els anys només en dónen perspectiva, que el que creies experiència és la germana bastarda, la que s'alimenta d'aquelles coses desagradables que et fan créixer.
A saber que això és fullaraca...
A saber esperar el que vingui. Sense cinturons de seguretat, sense reserves, sense assenguranaces... perquè res és segur.
Només tu
6 comentaris:
Primer tu i desprès ja veurem qui més :-)
Petons guapa!!!!!
K profunda estàs, no??
Jo al ser home hem perdo pel camí.
Però, no se si som mes valorats per tal o per cual, hem sembla que el k importa es que tinguis un bon trabuco, i sinó sempre les pots comprar amb diners.
K machista no?
Si i qué!!
En el fons és el que busqueu. Jo diría que a part de ser masoques us agrada perdonar. I l´actitut machista us va com anell al dit.
Sinó, perque no els engegueu a tomar xel CUL.
Doncs, ben fàcil. Pel TRABUC!
K primaris som.
Eeeeeiiii!!!!!
neneta deixa't estar de tonteries!! no veus k guapes estem???
El que importa és estar feliç amb un mateix i amb els que estan al teu costat, que si hi són serà per alguna cosa...
Ale floreta, mos veiem pel pueblo!!!
Que piiiiii que eres Rosa mi vida!!!!*****
Ei perla!!
Com va!! El comentari anònim es meu!!
Stava rallat i serè i ja saps que a vegades soc una mica punki.
Per cert, el que dius es veritat i de sentit comú.
Tots ens movem entre llums i sombres.
Segueix escribent, es un plaer!!
Chio.
Ei! Ja m'ho imaginava que erets tu! El teu estil personal et desarma, jeje...
pot ser ahuriem d'ajuntar-nos el proxim Nadal, naltros i aquells que nomes vulguin fugir de la hipocresia de la societat i les mentides de la familia.
aquells que volem fugir d'un passat que no podem cambiar, d'un present que no ens agrada i d'un futur que no tenim prou valor per cambiar o simplement ens fa molta por intentar-ho.
potser hem de ser mes valents......com diu la meva psicologa..... "CARPEDIEM que total son dos dias"...
pero tambe hem de ser una mica responsables que es el que ens fa ser humans, ara que tal i com esta la cosa..... millor passar una estona de la humanitat i torna als origens...
potser ens aniria millor...
ala, ja esmorçarem un dia junts.. ;)
Publica un comentari a l'entrada