Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 7 hores
3 comentaris:
Ja en tindrem temps dona, no corris gaire :-P
Petonets!!!!!
I no podem viure-hi per sempre a la clau de sol?
Com que no tinc ni puta idea de música no faré cap comentari!!
Encara que a mi m´agrada mes l´efecte Doppler!!
Publica un comentari a l'entrada