Redirecció

dimecres, 19 de setembre de 2007

Queixal del des-seny/disseny



Avui he anat al dentista. Aquesta seria només una anècdota, però m'ha servit per aprendre una màxima que miraré de no oblidar: et poden fer mal llocs que no saps ni que existeixen. I darrere el comentari hi ha més que metafísica.

Situem-nos. La dentista i la infermera carregant la mortífera pistola de la anestèsia i una servidora, cagadeta de por, aferrant amb força la mà amb el kleenex i l'altra a la cadira. Com sempre, em diu que respiri fons quan ella em digui i ja noto el tradicional dolor que creix a mesura que es clava. En condicions normals (21 graus centígrads i 1 atmosfera) la sensació de punxada desapareix lentament, però aquest cop no. Puja i puja i noto, a l'instant, com puja de manera veloç pel mig de la galta, fins a expandir-se a l'ull. Com si un raig làser em perforés la retina, cada cop més pèrfidament i un punt més intens. Començo a cridar...

... i les dues pares i em miren. Comencen a fer-me massatges a la mitja cara que em crema i em diuen que segurament m'han tocat una mica el nervi. Déumeu. El pitjor és que només acabem de començar. Queda encara més de mitja hora de suplici i la meiat de la meva cara ja ha dit que prou. Per compensar-ho, em posen una mica de líquid blanquejador.

Físicament i després després de cinc sessions, ja puc assegurar que la meva dentista m'ha provocat sensacions més fortes del que hauria pogut imaginar. Mai m'hagués pogut pensar que estaria vint minuts de rellotge amb la boca oberta i sense dir ni piu.

6 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Joder, però a quin dentista vas???, a mi em fan pànic (els dentistes i els ginecòlegs), però coi, el meu es un encant d'home, el dentista dic i mai m'ha fet gens de mal, ni al posar-me l'anestesia ni res.

A més, està bonissim el paio :-P

Que passis molt bon dia!!!!!

PD: Et fa mal per això ara?, et trobes be??, cuidat molt eh!!!!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

pasava a saludarte des de Reus

miq ha dit...

Ai pobreta!

M'has recordat aquell acudit d'un que va al dentista i abans i tot que el dentista faci res, l'engrapa pels collons i li demana "¿Què ens farem mal avui?"...

Espero que t'hagis recuperat del mal tràngol.

Un petó,
Miquel

Agnès ha dit...

De moment el rostre (dur o tou, escolliu) segueix en el seu lloc, merci.
Els que no en tenen, de rostre, són els nostres caps; estem a dia 20 i sou del mes d'agost brilla per la seva absència. Tant de bo m'anestesiessin també per això!

Jo Mateixa ha dit...

No fotis, encara no t'han pagat el mes d'agost??, quina colla d'impresentables no??? :-(

Agnès ha dit...

Per fi!
L'estat del meu compte corrent comença a estar una mica sanejat, que ja tocava.
Ara a veure fins quan dura, de moment toca gaudir de santa Tecla gloriosa, almenys fins que duri!

Passat simple

Determinants articles