Per les hores d'escurçó negre, del Mike d'Els Joves, per totes les coses horroroses de les que hem rigut juntes (inclosa Supermodelo i -ejem- els reportatges de La Marató de cadires amb forat), per les hores mortes de Futurama-TheSimpsons, sense oblidar Padre de Familia i el Ren&Stimpy (com oblidar-los?)
Dedicat a totes les fotos amb l'estatua del iaio de la Rambla, a totes les nits de paraigua trencat tornant del port, totes les ampolles de vi i patxaran encetades i gastades sense remei, tots els "Singing in the Rain" donant puntades a les cantonades, totes les cançons desafinades amb la guitarra de la Meritxell i les bufanes negres perdudes per aquests móns de déu, pel Jutin Timberlake i Lafaltadeamorquellenalosbares
Sense oblidar els Aaargs i les sabates "mofetosas" de la Sienna Miller, els mítics Mortadelo i Zipi-Zape (viajan a la Kapital), els JoTambéSócTimBurton, l'Home Polígon i les característiques del briefing i del procés comunicatiu, Dita Von Teese, el mític i gastat fins la sacietat cedé de Saint Germain i les nits de pelis amb crispetes i parlant sense parar.
Sense més exemples, que sempre em deixen en mal lloc.
Merci per ser-hi...
5 comentaris:
Una foto molt dolça :-)
Dorothy querida,
Per tot aquest temps i el que encara ens queda experimentar.
Tot plegat, intrigant...
PD: I per en Groucho Marx venent entrepans de xoriço enimg de l'opera!
Y dos huevos duros!!!
Mock mock!!!
- Señorita, córteme las uñas que aquí va sobrando espacio...
Nicèforo Estripeto Chindasvinto!
Publica un comentari a l'entrada