Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 3 hores
2 comentaris:
les coses que no es veuen sempre me fascinen.
Anava a dir exactament e mateix que en Xupasangre!!!!!
Publica un comentari a l'entrada