Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 16 hores
3 comentaris:
Vaya pintes, jejejeje, que es pot preguntar qui es??? ;-P
Quina por..
Déu n'hi do. És que els cubates amb cocacola poden arribar a ser mortífers (i pestilents) jaja
Publica un comentari a l'entrada