Quan ningú em miri ho faré. Avançaré lentament cap a la filera d'ampolles i, amb el màxim silenci possible, buscaré el petit recipient. Amb compte. Com si es trenqués només de mirar-la. Obriré el tap metàl·lic lentament, a cada tomb de rosca giraré el cap perquè sé que m'estareu mirant. M'ho beuré tot. Com que no hi sereu no podreu impedir-ho. El líquid transparent circularà ràpidament per les meves venes... serà genial. No pensaré en els efectes secundàris.
Em beuré tot el líquid que hi hagi a l'ampolla de la felicitat. Sé on és, només he de fer-ho.
1 comentari:
Fes-ho! Però al tanto no t'equivoquis d'ampolla amb els nervis!
Publica un comentari a l'entrada