Els crits, els plors, les baralles estridents on surt tota la ràbia. L'espetec fort de les bufetades i el vermell acusador de les ferides sagnants.
M'espanten i em sobressalten, però no em fan por.
El que realment em fa tremolar són les coses que aparentment no fan soroll, però que poden arribar a fer molt de mal;
Els xiuxiuejos d'amagat darrere les portes
Els camins llargs que segueixen els maquiavèlics
Les converses d'amagat
Les malaties silencioses que pudreixen per dintre
Les paraules que mai diem perquè ens feririen...
Em fan por les tirades a la diana que, enlloc d'esquinçar-la en mil bocins, aconsegueixen avançar com mil tèrmits i podrir-la just a la diana...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada