Merci!

Recent retornada de Logroño (coño!) i a les portes de seguir sumant anys ja he rebut una espècie de regal que m'ha fet il·lusió. Des del Blue Hotel m'ha arribat un "Thinking Blogger Award". Evidentment, de seguida que he tingut un quart lliure me l'he penjat. sembla una tonteria, pero m'ha fet molta gràcia perquè he tingut l'agradable sensació de feedback de quan algú entra a casa teva i et diu que li agrada. A més, he de dir que la recepció de l'Hotel Blau va ser una dels primers viatges agradables de Cal Seixanta... Merci!

És curiós.
Un bon dia comences a escriure, sense saber ben bé ni perquè i poses el que et sembla millor, ja saps que ningú compromès ho llegirà. Després de quasi un any omplint finestretes blanques del blogger, gent que coneixes i simples coneguts et confessen que cada dia entren a veure què poses. Et comença a posar nerviós. Ja saps que hauràs de vigilar què expliques. No ets un desconegut, però en el fons t'hi acostumes. Com t'acostumes a entrar cada dia a les mateixes pàgines. Comences a conéixer gent que són complets desconeguts, però que saps com pensen. M'agrada la sensació de ser tan coneguts i estranys alhora.
Com veïns nous que s'acaben d'instal·lar i que et mires distretament per la finestra.
Com una companyia subtil que omple, però no agobia.

Ara em toca a mi seleccionar els meus cinc blocs. Són ella, ell, ella, ell i ella. Perquè m'agraden, perquè hi entro i perquè els llegeixo.