Avui he vist sortir el sol, descalça i plena de paraules que encara no he dit. Enmig del meu atac de singlot, el sol ha fet créixer el reflex de les barques damunt de l'aigua. Ningú ha vist com m'aguantava els badalls i cridava per dins. Som pocs els que fa dos junys consecutius que tenim festes de graduació i arribem a casa amb els peus destrossats. Nosaltres dues i els professors sóm els dos únics cromos repetits de l'estampa. Quan em torni a graduar de qualsevol cosa, prometo solemnement que portaré unes sabates que no em torturin.
"Necessites unes vacanes" és la frase que més m'han dit aquesta setmana. I si el que necessito són més promeses de feina?
La "regraduació" m'ha portat (entre altres coses) maldecap i les plantes dels peus negres.
L'estiu, per fi, ha tornat a arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada