Culpabilitats confessables

Pels exàmens als que em fa mandra presentar-me, per les nits eternes que em roben concentració al matí, per les monedes que cada dia es precipiten fora de les meves butxaques foradades, pels amics amb els que ja quasi no parlo, pels esforços que faig per no pensar en res, per les ocasions perdudes, pel miler de copes que dec haver tombat copes de vidre en pròpia taula i en camp contrari, per les coses que hauria d'haver dit als que han format part de la meva vida i el meu llit, per les feines que em fa por agafar i les que s'han quedat pel camí, per les persones que no puc suportar mirar, per cagar-me en els ossos de les veïnes pesades que em reclamen els mitjons caiguts del celobert, per les carícies que he escatimat per no voler semblar vulnerable, per les incomptables vegades que m'he adormit un matí i he perdut l'autobús...

Per totes les vegades que he volgut fer una llista de coses de les que em sento culpable

i m'ha fet vergonya -fins i tot aquí- posar les més importants