La gallineta ha dit que prou,ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m´esclavitza.
I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n´aprofita.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
A canvi d´algun gra de blat
m´heu tret la força de volar
però, us ho juro, s´ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d´haver-hi cap perill
perquè m´entengui amb les veïnes.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n´estic farta d´impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer,
no em ve d´un segon restrenyiment.
La gallina ha dit que no,visca la revolució.
I encara algú gosa dir que les gallines són animals sense valentia?
Els fruits de l'animal més covard són els que ens han de donar força per cridar el que mai tenim collons de dir
Amb un sol dels seus ous podria dir les coses que sempre m'acabo callant...
i la meva revolució hauria començat,
si es que avui dia encara en queden
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada