A l'aparador hi ha un cartell ben gran que ho indica; els mòbils exposats són només maquetes i reproduccions dels originals.
Aleshores, perquè és prenen la molèstia de retirar-los cada nit?
Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 15 hores
6 comentaris:
Ah si, els treuen cada nit??, doncs ja son ganes no??? :-S
Que maca la foto de l'encapçalament, dona molta pau :-)
Pels manguis que no es prenen la molèstia de llegir el cartell de l'aparador que ho indica; per molt gran que sigui.
;-)
Merci! Tocava estrenar l'escànner i aprofitar les velles fotos analògiques que encara volten per casa!
Per a queno els rebentin l'aparador cada dia. Pensa que els immigrants no saben llegir el nostre idioma ni s'en preocupen. O sento per la claretat.
Per a queno els rebentin l'aparador cada dia. Pensa que els immigrants no saben llegir el nostre idioma ni s'en preocupen. Ho sento per la claretat.
Publica un comentari a l'entrada