Guardava aquest número per algú que dormia amb pantalons d'esport. Quan jo marxava, sempre es girava per desitjar-me bon dia.
Un cop ja no hi és, em queden les imatges que no vull guardar per mi sola;
Vint-i-un records que són passos de Setmana Santa, entreactes de les corrandes de la vida, retalls graciosos del que vaig ser durant un temps, acudit negre sobre la ironia dels sentiments.
Les princeses mai han deixat de caure dels contes, suposo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada