Redirecció

dimarts, 6 de març de 2007

La invenció de la soledat

No, no és el títol de cap parra premenstrual pseudodeprimida, sinó del llibre que m'estic llegint. Ahir a la nit vaig tenir un d'aquells petits moments de glòria que es materialitzen quan llegeixes en un llibre alguna cosa que, d'alguna manera o una altra, havies pensat abans.
Nota prèvia de la traductora ocasional; ja sé que el que ara llegireu pot sembla una parra descomunal -no us enganyaré, de fet ho és- però puc assegurar-vos que, d'una manera o una altra vaig pensar moltes de les coses que surten en aquest fragment. peri això, quan ho vaig llegir ahir vaig pensar que seria una bona idea penjar-ho, suposo que més que res per mi mateixa. Ale, doncs això. El senyor Auster ho explica millor que jo, que per alguna cosa guanya premis:
Durant els tres dies que va estar-se a Amsterdam es va sentir complentament desorientat. La ciutat es distribueix de manera circular (una seguit de cercles concèntrics dividits per canals i plens d'un centenar de petits ponts que es connecten els uns amb els altres de manera interminable) i és impossible simplement "seguir" un carrer com en d'altres ciutats. Va ploure durant els tres dies sencers de la seva visita i ell es va passar tot aquest temps donant voltes en cercles.

A Amsterdam tothom parla un anglès excel·lent, però aquesta facilitat de comunicació l'intranquil.litzava, com si aquest fet li tragués a la ciutat el seu caràcter d'estrangera. Tal i com estaven les coses, es sentia incapaç de privar als holandesos de la seva intimitat , tot i que feia molt de temps que ells mateixos ho havien consentit. Per tant no va parlar amb ningú, va caminar sense rumb, en cercles i no va fer res per evitar perdre's.

Aleshores va advertir que si Amsterdam era l'infern i l'infern era la memòria, potser tenia sentit que es perdés. Lluny de qualsevol cosa que pogués resultar-li faamiliar, incapaç de descobrir ni un sol punt de referència, va descobrir que les seves passes, al no dur-lo a cap lloc en concret, el portaven fins l'interior de si mateix. Estava fent un vietge interior, i es trobava perdut, però lluny de preocupar-lo, aquesta idea es va convertir en font de felicitat i alegria.
Auster, Paul. La invención de la soledad. Pg 121

PD: Els seguidors del dictàmen del calçot del passat diumenge trobareu les fotos aquí.

2 comentaris:

Rock'n'roll ha dit...

Collons, doncs devies estar una mica xunga!! per cert, em pixo bastant amb els blogs que afegeixen fotografies per acompanyar els post, especialment en l'enpaçalament, però he de reconèixer que aquesta foto m'encanta.

Jomateixa ha dit...

Merci, sobretot per la sinceritat...

Passat simple

Determinants articles