La invenció de la soledat

No, no és el títol de cap parra premenstrual pseudodeprimida, sinó del llibre que m'estic llegint. Ahir a la nit vaig tenir un d'aquells petits moments de glòria que es materialitzen quan llegeixes en un llibre alguna cosa que, d'alguna manera o una altra, havies pensat abans.

Nota prèvia de la traductora ocasional; ja sé que el que ara llegireu pot sembla una parra descomunal -no us enganyaré, de fet ho és- però puc assegurar-vos que, d'una manera o una altra vaig pensar moltes de les coses que surten en aquest fragment. peri això, quan ho vaig llegir ahir vaig pensar que seria una bona idea penjar-ho, suposo que més que res per mi mateixa. Ale, doncs això. El senyor Auster ho explica millor que jo, que per alguna cosa guanya premis:

Durant els tres dies que va estar-se a Amsterdam es va sentir complentament desorientat. La ciutat es distribueix de manera circular (una seguit de cercles concèntrics dividits per canals i plens d'un centenar de petits ponts que es connecten els uns amb els altres de manera interminable) i és impossible simplement "seguir" un carrer com en d'altres ciutats. Va ploure durant els tres dies sencers de la seva visita i ell es va passar tot aquest temps donant voltes en cercles.

A Amsterdam tothom parla un anglès excel·lent, però aquesta facilitat de comunicació l'intranquil.litzava, com si aquest fet li tragués a la ciutat el seu caràcter d'estrangera. Tal i com estaven les coses, es sentia incapaç de privar als holandesos de la seva intimitat , tot i que feia molt de temps que ells mateixos ho havien consentit. Per tant no va parlar amb ningú, va caminar sense rumb, en cercles i no va fer res per evitar perdre's.

Aleshores va advertir que si Amsterdam era l'infern i l'infern era la memòria, potser tenia sentit que es perdés. Lluny de qualsevol cosa que pogués resultar-li faamiliar, incapaç de descobrir ni un sol punt de referència, va descobrir que les seves passes, al no dur-lo a cap lloc en concret, el portaven fins l'interior de si mateix. Estava fent un vietge interior, i es trobava perdut, però lluny de preocupar-lo, aquesta idea es va convertir en font de felicitat i alegria.

Auster, Paul. La invención de la soledad. Pg 121

PD: Els seguidors del dictàmen del calçot del passat diumenge trobareu les fotos aquí.