Redirecció

dimecres, 10 de gener de 2007

Posades (literals) de pota...

  • Sóc patosa. D'una manera estúpida i irreparable. Si em demanen tres adjectius per definir-me, segur que un farà referència a la facilitat inexplicable que tinc perquè em caiguin les coses de les mans.
  • Sovint, per anar de la cuina al lavabo, em trobo dins de situacions que semblen tretes del Mortadelo; com ara relliscar amb qualsevol cosa, xocar amb una paret o torçar-me el peu amb sabatilles completament planes.
  • Si estem menjant i em demaneu que us passi l'aigua prepareu-vos; us pus assegurar que hi ha prop d'un 60% de possibilitats que el vostre plat acabi sota una cortina d'aigua. Ara ja em passa una mica menys (influència del Colomí) però no puc ni comptar les vegades que a casa meva m'han mirat fixament mentre m'espavilava a xopar la humitat de les estovalles amb el tovalló, mentre abaixava el cap i intentava no mirar a ningú.
  • Amb el pas del temps i les primers contactes alcohòlics, les senyals de la meva patositat han augmentat el seu radi d'influència. Els que han anat a sopar amb una servidora coneixen sobradament el grau d'incompatitbilitat que puc assolir amb l'alcohol. Ni puc comptar les vegades que m'he tacat tota, ni encara menys les que he deixat les estovalles-tovallons-elements varis de la taula regadets de vi o sangria (això últim menys...) De moments memorables ara en recordo dos:
  • 1.Una vegada que vaig tacar una camisa nova acabada d'estrenar del Karre. Encara ens coneixíem poc aleshores i no em va dir res. Val a dir que la camisa en qüestió era negra i que no es notava... fa poc temps (el dia de Cap d'Any després de cinc ampolles de cava consumides conjuntament i no tombades, per sort) em va confessar que allò el va treure de polleguera, perquè la camisa barata no era, però que com que no em tenia confiança es va aguantar. Pobret...
  • 2.Jo treballava al Colomí i estava servint vinet negre a les copes d'uns clients. Davant meu, un cotxet buit on hi havia repenjada una jaqueta de pell. Jo, que acosto el vi per anar a servir-lo a la copa quan, de cop i encara no sé com, l'ampolla em va relliscar i part del seu contingut es va buidar pel cotxet i la jaqueta. Si hauguéssiu vist la cara de la Rosita (una santa!) quan ho va veure se us glaçaria el somriure; feia tremolar. Jo, que vaig a demnar disculpes als clients i em diuen "no passa res nena! el cotxet és reversible i de la jaqueta només s'ha tacat el folre de dins, no et preocupis!" Jo no sé si hagués reaccionat tan bé.
  • I com aquestes us en podria explicar mil-cinc centes més. Cada dia una de nova. Ja se sap, tothom tenim defectes... només que el meu és incòmode, emprenyador i evident!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ets taupera per k sempre tens el cap a tres quarts de quinze, pobreta!!!!!!!!!!!!!!!!

Passat simple

Determinants articles