Redirecció

dimarts, 5 de desembre de 2006

Declaració d'Intencions

Estimats família, amics i tothom que llegeixi aquest post

  • M'he cansat de dissimular, de fer veure algú que no sóc.
  • Estic a punt d'acabar d'estudiar i no sé què vull fer, per tant si em veieu i em pregunteu pels meus plans de futur, no sé quins són i cada cop em fa més por pensar-hi. No sé què vull, se suposa que tinc armes, però no sé com fer-les servir.
  • Estic treballant i no hi estic a gust. No sé perquè, per tant no em pregunteu fets concrets. Sóc conscient que potser no he fet el que estava a les meves mans per tenir una posició millor davant de la jefa i dels altres de la oficina. No sé ni si m'eh de disculpar per aquest fet, per haver d'aguantar que em prenguin la meva cadira de rodes, per haver de suportar que em diguin que tinc poc caràcter i poca memòria, per haver de carregar caixes de cafè mentre els altres es dediquen a planificar un espot...
  • Estic treballant el cap de setmana, fa tant de temps que ja ni em recordo de la sensació que és tenir davant teu dos dies a la setmana durant cinquanta-dues setmanes per anar de cap de setmana pel món i fer plans.
  • Per tant, solemnement declaro:
  • Què sóc dèbil, consumista, de caràcter extremadament canviant, poruga, una mica hopocondríaca, que a vegades tinc l'estúpida por de quedar-me sola i sense ningú, que sóc egoïsta i que envejo quan a vegades als meus iguals els surten les coses millor que a mi.
  • Que a vegades als matins no tinc ganes de llevar-me i que a les nits me n'alegro d'haver sortit del llit per rebre un bon dia, que a vegades surto de festa per oblidar les coses que no em van bé i que acabo omplint el cap d'algú amb les meves penes i que encara avui em costa entendre com funciona un sistema de facturació.
  • Que algunes vegades somio truites amb coses que no em passaràn mai, que treballo pensant com em gastaré els diners, que a vegades abuso dels gin-tònics sense motiu, que no tinc suficient creativitat per fer cap de les feines per les que estic estudiant, que a vegades em quedo al sofà i no vaig a classe, que a vegades he plorat per persones que s'ho mereixen i per persones que no, que no sóc estalviadora, que enyoro a les persones que fa temps que no veig sobretot quan estic sola, que quan tinc ressaca em penedeixo d'haver sortit la nit anterior.
  • Que, en el fons sóc una petita i dèbil persona... però si em veieu no m'ho recordeu. Em fareu el favor?

2 comentaris:

Quico13 ha dit...

Simplement,
ets humana...
simplement,
ets tu...

willy* ha dit...

Ja t'ho he comentat i per tant no és notícia, però és aquesta declaració d'intencions la que et fa ser especial als ulls d'altra gent.
Tens màgia, i l'encomanes, clavell morenet!!

Passat simple

Determinants articles