Redirecció

dilluns, 23 d’octubre del 2006

Aprenentatge Express


COSES QUE HE APRÈS AQUEST CAP DE SETMANA EN LA MEVA RECERCA INFRUCTUOSA DE BOLETS:

El bosc és un lloc increïblement silenciós. Pots sentir converses i crits d'altres boletaires que estan molt lluny (i normalment se'n senten, cal veure la gentada que hi havia aquest dissabte).

Arrencar el bolet en qüestió és més complicat del que sembla. La majoria dels cops es fan desastres. Millor portar algun estri tipus navalla.

No tinc ni idea de bolets. Quan, per fi en trobo algun quasibé sempre resulta ser no comestible. I això que són els més macos.

Si (aleluia!!!) un es troba un bolet comestible cal comprovar amb molta atenció que no hi haguin cucs. Si ha plogut poc abans aquest fet és altament probable... (aquest bolet està més podrit que jo!-Ada dixit)

El bosc moll és la millor pista de patinatge, i més si fa pendent. Ja espero un reality de famosos buscant bolets fotent-se les relliscades del quinze...

Si feu una fondue de carn amb oli, sobretot vigileu amb la botifarra negra. Normalment té tendència a desfer-se, provocant una esquitxada general d'oli bullent gens aconsellable.

Què cal per perdre els sentits; got + aigua i gel + sucre + absenta. Cremar amb una cullera una mica del sucre i afegir-lo, remenar i... llest! Els meus companys boletaires us podrien descriure millor que jo els seus poderosos efectes.

Si us topeu amb un individu que assegura ser Eros Ramazzotti i us vol tocar el cul la millor resposta és... "No! Ni ara, ni després, ni mai!" Ni més ni menys.
Tot i això insisirà...

Mai, sota cap concepte, cal despistar-se pel bosc. I menys si sou dues i el bosc fa pendent i no hi heu estat mai. El "això rai! només cal que tirem amunt i tornarem a ser a la carretera" és una mentida! El més probable és que acabeu, una hora després, al cim de la muntanya del costat cansats, amb MOLTA gana, desesperats i de bastant mala llet.
En aquest cas cal NO MOURE'S DE LLOC (important), cridar perquè et sentin els de l'expedició que et vénen rescatar i mirar de no posar-se nerviós. Si no pots ni menjar ni beure, el millor és tirar del paquet de pitis de la motxilla i mirar de canviar de tema.
PD: Quasi dues hores perdudes amb la conya... Mai més!!

Les fotos d'alguns moments memorables ben aviat al Flickr
(http:www.flickr.com/photos/agnesllorens).

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Agnés, ets la pixapins més rural que conec!!!

Per Nadal et regalaré una brúixola i un kid de supervivència a la muntanya, amb ventolín inclòs!

Miss Bizarre

Agnès ha dit...

No serviria de res. No sé mai on és el nord. Per tant... tampoc sabria guiar-me!

Anònim ha dit...

Miss Bizarre, millor regàla-li una una troca d'uns quants metres de fil, que la lligui al cotxe, així només es qüestió de seguir el fil! Així no et perdries, oi Agnès? :P

jejejejeee petonets...

Anònim ha dit...

Per cert, com coi s'escriu "regala-li"??? regala-li? regala'li?? regalali??? cap de les anteriors??? eing????? gnyeeeee??? :S

Passat simple

Determinants articles

Creative Commons License