I a vegades sense adonar-te’n, sense voler-te’n adonar, estàs cansat de tot. Tot és el mateix de sempre, però res és igual.
Comences a pensar en la típica imatge de pel·lícula; la nota de disculpa damunt de la taula, la maleta davant de la porta, la jaqueta penjada del braç… Una estació de tren amb gent que corre i va ràpid per arribar a un lloc. Un bitllet que et porta a algun lloc que encara no coneixes.
Al principi tot sembla tètric, complicat i distant (una mica com un llibre de kundera) però poc a poc tot va encaixant i recupera el seu sentit. Has deixat de ser un exiliat per trobar un nou lloc a la teva vida. Ja no ets d’un lloc que no existeix, sinó que el teu lloc és aquí i has deixat de preocupar-te pel que havies deixat enrera.
Les peces acaben encaixant. Trobes una nova feina, t’apuntes a un nou curset i mentre dónes una mica de caliu a la nova llar t’adones que ja has trobat amb qui omplir-la; nous amics, amors, amants que esperen triar amb tu la nova estora de l’entrada. I la casa, i també la teva vida, va creixent amb rapidesa. Ja no ets el nouvingut, sinó que ara ets tu el que dónes la benvinguda als que aterren a la vora de la teva parada de bus.
Vius en parella, surts els dissabtes, treballes vuit hores al dia, passejes i prens cerveses. La felicitat és insuperable però… fins i tot les coses més precises acaben fallant. I… a vegades, sense adonar-te’n, sense voler-te’n adonar, estàs cansat de tot.
Tot és el mateix de sempre, però res és igual...
Què faràs quan ja hagis vist tots els móns possibles, totes les estacions ? Quina serà la teva parada final ?
2 comentaris:
La rutina no és tan dolenta.. de vegades va bé tenir punts de referència que ens facin tirar endevant, que ens facin no desorientar-nos.
De tota manera... crec que és important intentar seguir tots els camins possibles.... per acabar trobant la rutina que ens acomodi.
Molt bon post! (I molt bona plantilla! xDDD [és la mateixa que la meva xDD])
Sisi, amb el blogspot estem una mica limitats amb el tema plantilles... almenys aquesta és de les que més em convencen.
Jo crec que el problema amb les rutines és que potser no et deixen veure el que realment vols fer amb la meva vida. A més a més, n'hi ha tan poca de gent que sap que és el que REALMENT vol fer... de moment una servidora esta en ello!
Publica un comentari a l'entrada