Favelis

Cadascú es lliure de triar els seus ídols...

Pink

Quan era més petita, les altres nenes mai volien el color rosa. Deien que era una tonalitat de nena cursi. A mi sempre m'ha agradat el color de les panteres i dels finals que mai acaben sent realitat...

Bob's Yer Uncle

Atrapada pel pes de les pàgines.

On alguna cosa erosiona lentament la fina capa de les meves contradiccions,
més enllà dels horaris.
Hi ets tu
i també jo.
Nosaltres, que no existim.
Les meves pors
i els teus silencis.

Com més aprop estem, més lluny em sembla que ets.
Si existissis et dedicaria un sonet assonant. Però com que no és així, de moment t'has de conformar amb quatre línies sense remitent.
Ja se sap, romanticisme pur...

Escala de color

Mrs Desesperació retalla diaris que anuncien romanços de color de rosa. Amb les mans plenes d'anells gruixuts, ressegueix siluetes de fum de paper couché. Tants diners i tantes hores buides sense omplir, tantes estones silencioses que ni la música ni els viatges poden copar.
La Senyora Desemparada va jugar una partida de pòker amb el destí, però va perdre per no apostar totes les cartes. Tresdosun. No va entendre, com si fos la senyora de Tous que el millor per menjar era el pa amb nous.
Ara seu sola davant de la taula amb la tele per única companyia, que li vol vendre xampús orgàsmics. És el preu que ha de pagar per entendre que un petó és de les coses més valuoses del món, però no val diners... només esforços, dedicació i sacrifici. Un preu massa alt per una jugadora de pòker amb poques ambicions

The fool in the hill

Pintaré de blau el negre i de verd el vermell.
El que sigui per afegir moviment a una realitat massa carregada de gris fosc. Mai m'ha agradat aquest color, els carrers haurien de ser fuscies...

Take it or leave it

Serà que la gent omplen buit i les persones, espais

Hi havia sorra en una punta

Escoltar
Apendre
Parlar
Discutir-se
Arribar a un acord
Complir els pactes
Dónar caliu
Acompanyar
Recolzar...

Tot i que hi hagi onades, és genial saber que hi ha algú que et dóna la mà i està allà amb tu. Si no pot saltar més alt per estalviar-te el treball, està allà per treure't la sal dels ulls. No hi ha famílies perfectes, només persones humanes que salven distancies irreconciliables.

Les coses que no es veuen són les més importants, i les més difícils d'aconseguir.

0%

No n'hi digueu alcohol. És l'anulació de la consciència...

24

La vida en color taronja

A vegades diuen que és mala sort, altres una mala època.
Jo, en el fons, crec que hi ha gent predestinada a ensopegar sempre.

Hora esquinçada

el gest de la mà

el dibuix del llavi

el jersei d'angora

el fum del cigarret

el gest de la mà

el got de vi negre

el fil i l'agulla

el roig de les ungles

el gest de la mà

el moviment del braç

el perfil de la cama

el color dels ulls

el gest de la mà

Aprofito, robo i faig servir un poema d'Albert Ràfols-Casamada per recordar-me a mi mateixa quines són les coses que ens fan arxivar a algú a la carpeta dels desitjats, dels imprescindibles...

Dels que tenen el poder de robar-nos les hores de son

Com Midori Yamabuki

com Amèlie Poulain

com Condoleeza Rice

com Isabel Preysler

com Pamela Anderson

com Lisa Simpson

com Rosa Parks

com Sylvia Plath

com Cactus, Burbuja i Pétalo

com Patty Smith

com Segolène Royal

com Anne-Nicole Smith

com Betty Paige

com Margarteh Thatcher

com Dita Von Teese

com Marie Curie

com Paris Hilton

com Audrey Hepburn

com Madame Bovary

com Frida Kahlo

com Kelly Kapowsky

com Lois Lane

com Margarithe Yourcernar

com Brenda Walsh

com Yoko Ono

Igual que totes elles

Però segueixes sense ser tu, no?

Idees

Seria genial ser la primera comentarista de partits de futbol, per la gent que no entèn de futbol. Ni li interessa.

Empúriabrava

Lloc on m'agradaria molt perdre'm aquest estiu...

Teòrica de conducció; part 1

Se denomina velocidad genérica al límite de velocidad que corresponde a cada tipo de vehículo en función de la vía por la que circula. Hay unas velocidades genéricas máximas y unas mínimas.

Deu ser que la por genera por?

Suposo que només tinc por

Petrificats

El camí sense retorn a la petrificació total no admet bitllet d'anada i tornada.

On ens hem posat tots plegats?
Quan ens trobem no som mai el que buscavem

Número 3

Petit retall de pis d'estudiants.

Fora de la foto hi intuïm l'Almenar fent la migdiada, retalls de pastís de formatge, els replecs de la funda blava del sofà, una alenada del meu cigarret, deu revistes damunt la taula, el sol de la tarda que salta a l'abordatge de la nostra finestra mentre set nens canten una cançó tradicional anglesa, nosaltres dues intentant esbrinar el color que durà avui la presentadora i el reflex metàlic del Bender, robant el que pot dels companys de tripulació.

I ara, també, els miols de la nova companya de pis. Cada dia que passa ocupa més espai del nostre sofà...

Número 21

Guardava aquest número per algú que dormia amb pantalons d'esport.

Quan jo marxava, sempre es girava per desitjar-me bon dia.

Un cop ja no hi és, em queden les imatges que no vull guardar per mi sola;

Vint-i-un records que són passos de Setmana Santa, entreactes de les corrandes de la vida, retalls graciosos del que vaig ser durant un temps, acudit negre sobre la ironia dels sentiments.

Les princeses mai han deixat de caure dels contes, suposo...

Número 9

Esquena contra esquena,

no es veuen, però és recolzen l'un amb l'altra.

Conviuen usant de respatller les línies del cos de l'homònim.

Sense parlar, sense discutir...

Quan un té lleganyes l'altre no arriba a veure-les, tampoc quan somriu.

Moltes parelles es recolzen mútuament sense arribar, ni tan sols, a tenir-se en compte