El vent va desfer tots els meus camps d'ocells d'origami. Tu eres una tempesta fabulosa i jo no volia la calma. Innocentment, com només saben fer-ho els inconscients, vaig estimar els monsons que habitaven a les teves celles i els meus turmells van mudar en un pluviòmetre per mesurar la teva respiració quan dormies vora la porta. Bandera vermella a la platja de l'amor, bandera pirata acampada darrera les llàgrimes. Pobre petit pollet, que vas quedar a mercè del tsunami. Amb la calma de la matinada, quan havien desaparegut tot els angles rectes del meu prat de roselles, vas decidir remoure altres terres, violar altre mars verges. Només et vaig dir adéu amb una mà de trist paper blanc.
Del testament de la teva massacre avui només ha sobreviscut un petit estornell, fet carn de cartolina daurada.
1 comentari:
Aquest apunt m'ha encantat.
Publica un comentari a l'entrada