En llocs especials hauria d'estar prohibit ser desgraciat. No em podria creure mai que hi ha espai per les llàgrimes quan els fils de llum de la persiana et queden tatuats a l'esquena. Però també s'acaba l'aire a les campanes de vidre perfectes, també pot arrelar el dolor damunt d'un sofà de Vinçon. Aleshores, un totxo a la gola, una maleïda estructura de ferro forjat fa parapent entre costella i costella. I suor freda, ciment en aquests llavis disfressats de Chanel. Davant de la llum i el perfum d'una espelma de disseny, només em queda presentar-me vestida desconcert i deixar els retrets en les sabates de taló perfectes que han abandonat l'escenari del crim. També el dolor pot ser de luxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada