El vocabulari dels pigments designa que hi ha 111 tons de color blau, 105 de vermell, 115 de groc, 100 de verd, 50 de negre, 67 de blanc, 45 de taronja, 41 de violeta, 50 de rosa, 19 de daurat i 20 de platejat. Això és el que assegura el llibre de psicologia del color que em vaig comprar anant de concert i que ha substituït a la Lessing al tron de la la tauleta de nit. Ara penso en colors i també amb els colors. Quin arc de Sant Martí més sinistre, amb tant de negre als fonaments. Què cansat s'ha tornat llevar-se al matí i interpretar cada angle saturat de color. Com la nena de les sabates vermelles, no puc deixar de ballar al ritme del pasdoble que marca la orquestra cromàtica del blau ultramarí, el groc de la xina, el blanc albí i el taronja corall. Com m'agradaria suplicar pel silenci, per per una mica de blanc porcellana, perquè algú estreni aquest llenç que crema per no ser consumit.
5 comentaris:
Bon dia dolça, has fet canvis al bloc oi???, es que em surt tot completament desestructurat, es a dir...fotos allà, lletres aqui i coses rares amb simbols....aixxxx
Poder es que no ho miro amb el navegador que hauria de mirar, pot ser???
Quin es el teu color d'ànima???? el meu el groc :-)
Besadetes dolcessssssssssss
Sense dubte, el llibre de Eva Heller és una infinita col.lecció de anécdotes y curiositats.
Com seria un món amb 111 tons de color blau? M'encanta el blau o els blaus.
Apreciats fanàtics del cromatisme. Personalment dubto que les ànimes del personal tinguin cadscuna un color, si fos així, no sé quines sabates m'he de posar per tal que no hi desentonin. Pel que fa al color groc, la senyora Heller diu que és el color de l'optimisme i l'alegria, però també de l'enveja i de la desconfiança, ja et buscaré més informació i te la poso. I el blau... de moment el capítol que fa referència a aquest color és el que més m'ha agradat amb diferència i el món ja té 111 tons de blau, pel que et pots fer una idea prou exacta de com seria, Joan.
De debò veieu malament la configuració de la pàgina? Des de tots els ordinadors als que tinc accés es veu perfectament...
Tens tot la raó Agnès.
Només cal mirar el cel o el mar... o un blau Klein.
Publica un comentari a l'entrada