Joguines plenes de pols

La dama de les mitges estripades es va passar massa anys despreciant silenciosament aquella persona en la que va estar a punt de convertir-se. Només quan va haver acabat de gaudir de les coses fàcils, sense buscar el premi segur que suposa l'esforç, va començar a pensar que enyorava el que no havia conegut, aquell rastre de llàgrimes que la imaginació imprimeix com a única prova dels somnis que mai vam gosar complir. No era simple, era covarda.