A la casa del Record, la pols acumula civilitzacions a les cantonades. Et caldran diners per pagar peatges, moltes ganes de córrer i poca consicència per seguir-hi dormint sense tenir malsons. Quan aprenguis a no sentir, et regalaran una nit extra i el passaport de sortida, perquè en parlis als teus veïns.
Del "Diari 1918", de J.V. Foix.
-
D'amagat dels altres, he cremat les herbes de l'epistolari, i he fugit
sorres enllà.
Del "Diari 1918", de J.V. Foix.
Fa 1 setmana
3 comentaris:
Que es exactament això??, no acabo d'identificar-ho del tot.
Són dues gàbies d'ocells sense terra, unides per un floc de fils. A la sala on estaven exposades hi havia un plafó on deia que era un símbol de la llar i de la unitat (més o menys). Coses de l'art modern... però la imatge és bonica!!
Realment sorprenent!
Publica un comentari a l'entrada