Hi havia una vegada un president al que tots anomenàven MaragallMedusa -Mm pels seus íntims- que després d'una legislatura convulsa (per dir-ho d'alguna manera) es va afartar de deixar (literalment) a tots els catalans de pedra. Va afanyar-se a dictar un successor i amagar els seus cabells serpentejants sota d'una vestimenta de camuflatge. Dediquem-li, doncs, una estatutària despedida al President... ... ...
la creu de cada dia
-
Setmana Santa, i el rastre de dos avions, després de pondre's el sol,
dibuixa una creu al cel. Qualsevol classe de missatge sortiria de la meva
mirada...
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada