Hi havia una vegada un president al que tots anomenàven MaragallMedusa -Mm pels seus íntims- que després d'una legislatura convulsa (per dir-ho d'alguna manera) es va afartar de deixar (literalment) a tots els catalans de pedra. Va afanyar-se a dictar un successor i amagar els seus cabells serpentejants sota d'una vestimenta de camuflatge. Dediquem-li, doncs, una estatutària despedida al President... ... ...
Del "Diari 1918", de J.V. Foix.
-
D'amagat dels altres, he cremat les herbes de l'epistolari, i he fugit
sorres enllà.
Del "Diari 1918", de J.V. Foix.
Fa 5 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada