Escudella Barrejada

• Un grup de persones entorn de la taula parada i a punt per dinar en un restaurant sorollós de poble.
• "Nos pones un poco de esta sopa?" pregunten mentre arribo carregada amb una terrible sopera d'escudella fumejant, que pesa com deu morts. Són cinc els plats buits que esperen el seu torn. Amb mans lleugerament tremoloses, començo a remenar el contingut de la sopera; pilota, galets i el deliciós suquet, tots ballant dins del culler al ritme de la meva ressaca de diumenge.
• Faig dansar la pasta i allargo cullerades de líquid als comensals, penso en l'agradable olor de la sopa, tan plena de records de Nadals nevats, nits de diumenge davant del "30 minuts", nits de divendres de confidències i un remolí de records borrosos dels meus mals de panxa d'infantesa, sempre emmudits amb el gust suau de pollastre del caldo de casa.
• "¿Todos quieren pelota?" pregunto amb el meu castellà de Riudebitlles. Tots en volen, i també s'apunten a més galets, cosa que m'obliga a fer un altre viatge amb la sopera. De tornada, em feliciten... "Muy buena esta sopa, parece de Navidad!" I és que, efectivament, "és de Navidad", com dirien ells. La gent va als restaurants a menjar el que no troba a casa; escudella amb galets i carn d'olla.
• Tot fent "vafus" d'escudella de Nadal, mentre se m'obren tots porus de la cara amb el més culinari dels esperits nadalencs, penso en el caldo de galets de la meva padrina. Penso en els Nadals de la meva vida i m'aturo en els que m'han fet feliç, en els regals que recordo amb més estima. Amb cada cullerada que entra a formar part dels comensals, la sopera queda més buida... de records o imatges conegudes. I és quan arribo al cul del recipient que trobo el pòsit dels sentiments i dels records que m'han quedat amargs de tan guardar-los a dintre, aquestes cullerades que són les més gustoses però que ningú vol tastar perquè tenen gust d'amarg.
• I quan tots els plats estàn plens i els he repartit a cadascú la seva ració em toca marxar amb la sopera buida, amb els records a l'aire perquè s'airegin i fugin ben lluny, a la taula dels que "quieren todos sopa con galets de éstos"... obviant, per un moment, que quan els records surten a la superfície treuen una olor familiar que sempre ens esforcem per oblidar.
•