tag:blogger.com,1999:blog-242026392024-03-13T19:49:13.191+00:00Cal SeixantaUnknownnoreply@blogger.comBlogger525125tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-49283667844017237132010-02-09T22:38:00.002+00:002010-02-09T22:51:31.288+00:00Paradoxa d'estar per casa<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/S3HmpYfi72I/AAAAAAAABwk/JI3zPjSfflI/s1600-h/DSC07434.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/S3HmpYfi72I/AAAAAAAABwk/JI3zPjSfflI/s400/DSC07434.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5436379823836688226" /></a><br /><br />El vespre aixafa la tarda. Fa dies que busco excuses per justificar-me com m'he oblidat de fer el que més m'agradava i com més barates eren les justificacions que se m'acudien més brillaven, com hauria pogut deixar de seguir-les? Eren neons perfectes enmig de tanta foscor. Ara esmorzo de nit i dino a les onze del matí, ara em poso taló per anar a córrer, ara compto les bigues enormes de fusta del sostre quan hauria d'estar ballant. Ara és ara. No tinc remordiments per haver callat durant tan de temps, només la recança de saber que no hi ha estructura de paraules possible que pugui allotjar tot aquest silenci, la hivernació domèstica en re menor que estic gaudint mentre la nit s'estavella contra la plaça.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-84256155907974432012010-01-29T01:56:00.003+00:002010-01-29T02:10:00.662+00:00Trasllat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/S2JC-KIGXKI/AAAAAAAABwc/JRRarWmo-aY/s1600-h/endollbonissima.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 277px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/S2JC-KIGXKI/AAAAAAAABwc/JRRarWmo-aY/s400/endollbonissima.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431977736199888034" /></a><br /><br />Ens veiem quan acabi les obres (de neurones i caixes).<br />Prometo buscar espais per fer espai a tots els cubells de la brossa. Per reciclar tots els sentiments. El que no sé és si hi haurà prou contenidors.Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-70546578502512292902010-01-19T00:15:00.005+00:002010-01-19T00:38:52.311+00:00Terra<a href="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/S1T-PA-7JOI/AAAAAAAABwM/Z3br_iYY8l8/s1600-h/sorra!.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/S1T-PA-7JOI/AAAAAAAABwM/Z3br_iYY8l8/s400/sorra!.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5428242984803706082" /></a><br />Vas regar un trist full de paper blanc i va parir un estampat de caseta amorfa i un arbre de gran copa verda. Sempre la mateixa casa, sempre el mateix arbre. Més enllà, va néixer un camí de confuses roques rodones. Era igual quantes vegades ho provessis, els colors sempre et retornaven el mateix paisatge. Tenies cinc anys. <br /><br />Ara treus fum per la boca i les pedres que abans eren de plastilina semblen ulls que et miren contantment. Tots els insectes del teu subsòl t'observen i tu ja no ets tu, sinó una trista imatge que retorna deformada a través dels ulls compostos dels insectes que han llogat part del teu imaginari. Mai un dibuix havia estat tan sòlid, ni tan poblat. El que més greu et sap és que només pots veure la casa, i l'arbre, en somnis. <br /><br />O en els records. Tenen totes les tonalitats de colors que hi guardats en aquella caixa fèrtil que els més agosarats en diuen infantesa.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-25042473526890698142010-01-11T01:05:00.005+00:002010-01-11T01:55:50.429+00:00Interludi<a href="http://4.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/S0qEaSoCKTI/AAAAAAAABwE/GU_hav_ud9s/s1600-h/Aquestas%C3%AD!.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/S0qEaSoCKTI/AAAAAAAABwE/GU_hav_ud9s/s400/Aquestas%C3%AD!.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5425294288332400946" /></a><br />Quantes coses importants t'has oblidat de fer avui?Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-65799599788799502682010-01-09T23:28:00.003+00:002010-01-09T23:41:57.250+00:00Aigua<a href="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/S0kT3jOAI9I/AAAAAAAABvs/4V2-EEN90q0/s1600-h/aigua.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/S0kT3jOAI9I/AAAAAAAABvs/4V2-EEN90q0/s400/aigua.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5424889071212176338" /></a><br />Bucejar és el recurs més simple per sentir-nos ingràvids, la dosi necessària d'aventura que es recepta als que tenim mal d'alçada. Necessito un arnès amb escafandra per seguir fent veure que floto graciosament i per demostrar-me que, a dos-cents metres sota terra, el cim és el mateix que el fons perquè la meta és arribar fins a on sempre falta l'aire i aconseguir sobreviure. Mentre no trobi el meu no-final, m'entretinc esquitxant els que es queden a la vora.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-52214346398394852222010-01-08T02:59:00.005+00:002010-01-09T23:27:57.867+00:00Aire<a href="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/S0af7Ny5exI/AAAAAAAABvk/KzvTJkQktFY/s1600-h/respirar.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/S0af7Ny5exI/AAAAAAAABvk/KzvTJkQktFY/s400/respirar.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5424198640878582546" /></a><br />El vent va desfer tots els meus camps d'ocells d'origami. Tu eres una tempesta fabulosa i jo no volia la calma. Innocentment, com només saben fer-ho els inconscients, vaig estimar els monsons que habitaven a les teves celles i els meus turmells van mudar en un pluviòmetre per mesurar la teva respiració quan dormies vora la porta. Bandera vermella a la platja de l'amor, bandera pirata acampada darrera les llàgrimes. Pobre petit pollet, que vas quedar a mercè del <em>tsunami</em>. Amb la calma de la matinada, quan havien desaparegut tot els angles rectes del meu prat de roselles, vas decidir remoure altres terres, violar altre mars verges. Només et vaig dir adéu amb una mà de trist paper blanc. <br /><br />Del testament de la teva massacre avui només ha sobreviscut un petit estornell, fet carn de cartolina daurada.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-52049212749345436632009-12-30T22:27:00.003+00:002009-12-30T22:47:57.047+00:00Promesa complerta<a href="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SzvULiDWGfI/AAAAAAAABvc/ffnymdoaIVc/s1600-h/nadal+1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SzvULiDWGfI/AAAAAAAABvc/ffnymdoaIVc/s400/nadal+1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5421159871055010290" /></a><br />Amb set anys tot sembla més gran del que realment és. El mirall deformat d'aquells ulls que no s'atrevien a veure a distància porten a la memòria gots de fanta de taronja gegants, la dolorosa espera de dues hores abans de confondre's entre ones i petites guerres sagnants porcions quilomètriques a la cantonada de casa. Tot és més gran quan ets petit. La infantesa puja el contrast de les coses. Aleshores ja m'agradaven les làmpades de vidres de colors. Set anys i set mesos. Nas enganxat a l'aparador de sota de casa. I nou. I deu. I onze. I molts. Milers de viatges de tovalloles molles amb la imatge de libèl·lules, mosques i tot d'animalons enganxats peça a peça.<br /><br />Aquesta tarda m'he comprat, per fi, un d'aquests trossets de natura de trencadís, de collage tròfic. Crema la bombeta i me la miro, somrient, des del racó del menjador. Perquè a vegades la vida necessita ser contemplada a través de trossets de fantasia, com quan teniem set anys.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-36410855875240402112009-12-29T23:12:00.002+00:002009-12-29T23:32:09.682+00:00Rigor Mortis<a href="http://4.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SzqRTAg_YCI/AAAAAAAABvU/95D8DMTvB_g/s1600-h/rigor+mortis.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SzqRTAg_YCI/AAAAAAAABvU/95D8DMTvB_g/s400/rigor+mortis.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420804857235726370" /></a><br />Podria empassar-me totes les paraules<br />podria beure'm cadascuna de les promeses...<br /><br />...però no deixis que vomiti.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-2438359346742882662009-12-28T18:45:00.004+00:002009-12-28T19:04:13.183+00:00Conte mil·limetrat<a href="http://4.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/Szj9tgvDyTI/AAAAAAAABvE/oDyArlIZwio/s1600-h/gatet.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/Szj9tgvDyTI/AAAAAAAABvE/oDyArlIZwio/s400/gatet.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420361109863647538" /></a><br />La gata, dolç enemic casolà, amor incondicional. La gata mossega al coll per desitjar bon dia, entra en zel i proclama la seva condició de dona des de la tarima del balcó. Esgarrapades de sinceritat que s'enfilen mà amunt, colze avall, i a cada racó del genoll. El disseny animal perfecte perpetra un holocaust de bosses de supermercat des de la cantonada i quan la miro es prepara per atacar. Ja no em queden trinxeres per protegir-me quan els seus ullets acampen a l'alçada dels turmells. La gata sap fer-me somriure i es posa panxa amunt per ser acariciada i destrossa les sabatilles i desfa en petits fils el paper de vàter, la llista del súper, la nòmina de desembre, les restes dels llaços d'embolicar i algunes petites conviccions sobre l'educació dels petits animalons. La gata no fa distincions i es torna pilota de somnis entre el cubell de la roba bruta i entre el vestit de festa negre que reposa damunt del llit abans de marxar. Quan torno a casa, la gata balla al compàs del silenci i es posa a punt per la següent batalla sense saber que sempre en sortirà vencedora, que aquest feix de petits nervis i cabells suaus sempre derroten les meves defenses. La gata és qui m'agradaria ser si deixés de pensar.Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-37481839982941819662009-12-27T22:47:00.004+00:002009-12-28T02:48:32.917+00:00Primera persona del present de subjuntiu<a href="http://4.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/Szfno2xnyKI/AAAAAAAABu8/dMk_F8IQVp0/s1600-h/estatua+ballant.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/Szfno2xnyKI/AAAAAAAABu8/dMk_F8IQVp0/s400/estatua+ballant.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420055365648107682" /></a><br /><br />Ens passem mil mesos donant la culpa dels nostres petits fracassos al Gran Problema en majúscules, versaletes, o subrallat i ens pensem que amb la lliçó apresa serà fàcil no arriscar-se. Gairebé ens ho arribem a creure. Ens vestim de mirada caiguda, de pensaments pretesament trascendentals a última hora de la tarda. Som uns experts res, especialistes a l'hora de recitar excuses disfressades de subratllat taronja brillant, petits mags de la mediocritat. Absolutament tot el que ens passa, tot el que no ens sabem explicar ho hem d'atribuïr a tantes coses que ens han fet i que, per un atzar cruel, no sabem resumir. <br /><br />Però res de tot això. I si la equació tingués dues incògnites? I si portessim anys lluitant contra X i s'hagués de sumar la incògnita Y per resoldre el problema? Tant de temps refugiant-nos en el drama i només calia buscar una calculadora amb un bon mirall per mirar-nos, per presentar-nos còmodament com a enemic particular. Bon nadal, tu mateix, com has passat el darrer any? A força de començar a odiar totes les teves petites contradiccions estas començant a estimar-te. Resolguis o no l'enigma, només quedarà una darrera pregunta. A qui culparàs del que no has sabut fer quan comencis a parlar-te de tu?Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-90512589853546100902009-12-16T00:17:00.006+00:002009-12-16T00:35:10.607+00:00Salve a la Mare de Déu de Moltes Gràcies<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SygqWMjE9MI/AAAAAAAABu0/Plj2NpMt7WI/s1600-h/Al+reflex,+Notting+Hill.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SygqWMjE9MI/AAAAAAAABu0/Plj2NpMt7WI/s400/Al+reflex,+Notting+Hill.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5415625112726860994" /></a><br />Imagina aire i vent, una tempesta terrible que tomba taules i cadires, s’enduu les conviccions de tothom. Qui es recordarà de qui érem quan tot surti volant pels aires? L’hostessa ordena mantenir la calma. Els sentiments caben en una bossa de mà i els records en un neceser. Imagina’t sabates de taló alt tacades per la pluja, promeses que surten volant com un plomís a mans d’un dèspota ventilador. Nens plorant perquè un cotxe carregat d’insults els han mullat les cames. La mala educació que anida a cada núvol. <br /><br />I nosaltres sembla que continuem sota un parasol cosit de formes predeteriminades. En un exercici indolent, ens posem crema solar amb olor a gustos canviants, a sisplaus, a perdona (encara que no ho senti de debò) sota la bandera verda de la platja de les formes. El protocol neix només en oasis aburrits que han de demostrar-se que encara existeixen, que tenen pla d’emergències quan l’avió dels crits descarregui sense deixar supervivents.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-34552141832151999362009-12-13T23:54:00.006+00:002009-12-14T00:23:21.115+00:00Un toll de records surant al bell mig del carrer<a href="http://4.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SyWDwQjTvtI/AAAAAAAABus/dmCNEHs96W8/s1600-h/brosssa.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SyWDwQjTvtI/AAAAAAAABus/dmCNEHs96W8/s400/brosssa.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5414878992082910930" /></a><br />Deixaves enrere les llambordes del carrer, carregada amb una maleta de plors, badalls i estrenyements ventriculars. Vas ensopegar amb la casualitat i la maleta es va esclafar contra la vorera, esquinçant el gris insípid de remordiments. Senties algú com reia malèvolament a la cantonada. La teva respiració era cada vegada més ràpida. Al terra, tot de malsendreços esquitxats i, al cap, cap idea per reordenar-los. El carrer es feia cada cop més estret. Senties cedir-te enmig de maons mediocres, tots iguals entre ells,`i no paraves d'amuntegar plecs de tu en aquella caixa marró, ara tan desfassada. Com més treball hi posaves de menys servia. <br /><br />Ja no calia esforçar-se més, vas pensar. Acompanyada amb el somriure sòrdid que t'enlluernava des del xamfrà et vas asseure, recuperant aire amb dificultat. Des d'aquest punt de vista vas començar a entendre que no podies abraçar tota la càrrega del viatge, que també hi ha opció de llogar entrada a primera fila de la pròpia allau. I vas esperar. Quan per fi et vas tornar a llevar, tot continuava al seu lloc. Ho vas deixar enrere, fregant-te els canells de les mans adolorides per haver carregat tan de pes inútil. El que abans reia sense educació va veure la teva ombra destenyint-se amb els records que ara decoraven el mobiliari urbà. <br /><br />Encara no saps si algú va aconseguir fermar la maleta i facturar-la a bon port.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-79058479541145110622009-12-12T14:42:00.003+00:002009-12-12T15:18:31.338+00:00Referèndum nacional per l'amor universal<a href="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SyOvEcrTy0I/AAAAAAAABuk/VsFacMVq7Bw/s1600-h/fot%C3%ADssima.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 337px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SyOvEcrTy0I/AAAAAAAABuk/VsFacMVq7Bw/s400/fot%C3%ADssima.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5414363667981650754" /></a><br /><br />El diputat de la última fila fa una esmena per introduïr una partida pels sentiments de veritat als pressupostos nacionals de l'any vinent. La secretària en pren nota amb mala lletra, en un full que està tacat de llàgrimes tímides de vergonya. La sala està plena de promeses incomplertes, de secrets grisos i families que esperen darrera la paret de la trucada perduda. Ahir em van dir que el que busca una relació amb persones ambicioses està condemnat al fracàs, perquè només serà una parada més en una vida que no serà la seva. No sé si tenia raó, però em vaig adormir amb aquesta idea al cap.Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-67641724720244475122009-12-06T23:52:00.007+00:002009-12-07T01:22:39.027+00:00Remember Station<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SxxK4v7iDnI/AAAAAAAABuc/TDe4JPB1hGA/s1600-h/acabada+de+sortir+del+llit.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SxxK4v7iDnI/AAAAAAAABuc/TDe4JPB1hGA/s400/acabada+de+sortir+del+llit.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5412283190991785586" /></a><br />He esborrat el text. Anava a posar alguna cosa gradiloqüent, que fes olor de combinat fregit d'influències modernes, cuinat com un pollastre bullit a les fines herbes del fracàs i que combinés amb una mentalitat dramàtica perfectament estudiada. Anava a vestir-me de vella corista supervivent, amb una piga pintada a la galta i mudada de setí vermell que brama als quatre vents la mort sobtada d'un antic amant mai oblidat. Però no. No he escrit res, de tot això. Anava a recórrer al vell recurs d'explicar com ploro sola a Remmeber Station, acomiadant el darrer tren des de l'andana i com brando el mocador blanc amb energia desesperada. Al final he decidit tornar al <em>fond de teint </em>de d'actriu de galliner que mai no falla. Recorro a la falta d'imaginació, l'escassetat d'idees i la mirada sorneguera del teclat que es riu d'aquestes estratègies de principant. Què original. Es podrien omplir biblioteques amb la mateixa queixa de milions ajuntalletres d'una sola frase, es podrien omplir oceans amb aquest silenci cruel. Es busquen directors d'orquestra per l'himne solemne de l'aburriment, així ens estalviariem monòlegs com aquest i com tants altres que sempre supuren llàgrimes de tapa tova.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-69303396396065444952009-12-05T02:43:00.003+00:002009-12-05T02:58:52.681+00:00Quaranta dies al desert<a href="http://1.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SxnJX6Va0EI/AAAAAAAABuU/9HRwm8b77b8/s1600-h/com+un+quadre.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 325px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SxnJX6Va0EI/AAAAAAAABuU/9HRwm8b77b8/s400/com+un+quadre.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5411577839895629890" /></a><br /><br />La comoditat és un petit premi que es guanya amb una recepta que inclou ordre. Per primer cop en gairebé set anys tinc un armari amb totes les lletres i he deixat relliscar les hores de la tarda plegant mànigues i col·locant roba als calaixos, drogant-me amb l'olor de fusta de les lleixes. He colocat cada peça d'aquest petit món meu en un lloc on pot amagar-se del dia a dia. M'he recordat de com plegaves cada samarreta de manera matemàtica, com si desxifressis un teorema inacabable. Quan tot dormia al seu lloc, m'he assegut a la vora del llit, descansant al setè dia, m'he deixat osmotitzar per la calma de les piles piles de camises estampades i he pensat que hi ha moments de rutina silenciosa que es mereixen un brindis amb la vida.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-22452636171361651962009-12-05T02:26:00.001+00:002009-12-05T02:36:43.940+00:00Mitja Part<a href="http://1.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SxnHH4YiMfI/AAAAAAAABuM/n6Rf_XfE2Uw/s1600-h/DSC06874.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SxnHH4YiMfI/AAAAAAAABuM/n6Rf_XfE2Uw/s400/DSC06874.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5411575365470663154" /></a><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SxnG2d__gRI/AAAAAAAABuE/-O1s3RzTF2g/s1600-h/DSC06873.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SxnG2d__gRI/AAAAAAAABuE/-O1s3RzTF2g/s400/DSC06873.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5411575066330628370" /></a><br /><br />Quatre minuts d'anuncis i tornem.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-27248002569374363662009-11-20T13:55:00.004+00:002009-11-20T14:36:17.091+00:00Divendres vespre / exterior-tarda<a href="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SwanXhtHLOI/AAAAAAAABt8/64hyvcotcd8/s1600/superboles.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SwanXhtHLOI/AAAAAAAABt8/64hyvcotcd8/s400/superboles.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5406192425331272930" /></a><br /><br />El cotxe sempre marxa amb grua quan aparco a Ritort i Faus, el món sempre s'enfonsa quan aparco a Ritort i Faus. Som dues figures negres petites davant del sol gros pilota d'anunci de bronzejador que s'amaga lentament i ens dediquem a veure com marxa arrossegat carretera enllà. Quan ja no se'n veu ni rastre fem algun comentari intrascendent sobre el temps o les pomes o aquella jaqueta espantosa. El que sigui per no pensar. El que sigui per no rememorar les esquerdes a la tapisseria, els forats que fan que ens surti l'aigua per l'esternó quan bebem i tot l'aire que perden les rodes. Només quan no parlem de nosaltres tenim forces per aixecar-nos de la vorera de Ritort i Faus, enmig de la foscor, per anar a buscar el cotxe a cal gruista. Com si el món no s'hagués enfonsat i tot anés sobre rodes.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-31144902172104600382009-11-18T00:28:00.001+00:002009-11-18T13:14:21.883+00:00Conjunt buit<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SwPzE9sisqI/AAAAAAAABt0/Dn2Qaugu57A/s1600/nihilista.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SwPzE9sisqI/AAAAAAAABt0/Dn2Qaugu57A/s400/nihilista.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405431244381139618" /></a><br /><br />Busquem una persona entre tots els animals o un animal entre totes les persones?Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-59960455617279751732009-11-14T18:21:00.003+00:002009-11-14T19:12:52.764+00:00Nouvelle Vague<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/Sv735IYmvHI/AAAAAAAABts/f7A_cC_yYd4/s1600-h/copa+enfocada.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/Sv735IYmvHI/AAAAAAAABts/f7A_cC_yYd4/s400/copa+enfocada.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404029163766463602" /></a><br /><br />Ets un sospir de les noves tecnologies. T'autoenvies <em>e-mails </em> per recordar-te que exiteixes, guanyes un Audi A3 cada setmana i discuteixes el sentit de la vida a través de finestretes lluminoses que s'obren i es tanquen a l'extrem inferior dret de la pantalla. Els teus records tenen el contrast pujat i els somnis de l'endemà són només sospirs vestits de connexions <em>wi-fi </em> a un euro l'hora del cibercafè de la cantonada. Llogues experiències a <em>second life</em> i et cuides d'animalets de granja construïts de píxels lluminosos. Ets deu dits buscant esperances pel teclat i, al final, t'adones de la feblesa d'aquest edèn de paper de fumar quan alguna experiència té força per traspassar la pantalla i la pell de gallina és real, les il·lusions certes i els braços que t'agafen per darrera l'esquena una construcció perfecta de carn i ossos de la que no et vols apartar. <br /><br />Just aleshores, es talla la connexió.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-51201896962203802642009-11-13T18:35:00.004+00:002009-11-13T19:00:32.959+00:00Sobrecàrrega de predicats<a href="http://1.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/Sv2sEs27lfI/AAAAAAAABtk/fq8pwwhr24U/s1600-h/parc+2.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/Sv2sEs27lfI/AAAAAAAABtk/fq8pwwhr24U/s400/parc+2.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5403664324675474930" /></a><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/Sv2rOs30f1I/AAAAAAAABtc/KRGv0pJUGXo/s1600-h/parc+1.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/Sv2rOs30f1I/AAAAAAAABtc/KRGv0pJUGXo/s400/parc+1.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5403663396966268754" /></a><br /><br />La professora<br />L'amic invisible<br />El veí de sota<br />El teu superior<br />Tu<br />El company que volem impressionar<br />El company que sempre ens impressiona<br />Els de casa<br />Els de fora<br />L'alumne<br />L'amic que ja no hi és<br />Tots els que coneixerem demà<br /><br />Darrerament, totes les meves frases tenen massa subjectes i un sol predicat. Afegeixo sintagmes, jugo amb la psicologia de la gramàtica i guanyo sempre quan penso que he perdut.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-21670912194259442862009-11-07T17:22:00.003+00:002009-11-07T17:56:03.337+00:00Nit en blanc<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SvWtwHnroWI/AAAAAAAABtQ/VacGfTOzYSw/s1600-h/supergirls+completa.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SvWtwHnroWI/AAAAAAAABtQ/VacGfTOzYSw/s400/supergirls+completa.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5401414370291589474" /></a><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SvWtMp3Vn8I/AAAAAAAABtI/TYzlYi9rrio/s1600-h/supergirls+per+completar.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SvWtMp3Vn8I/AAAAAAAABtI/TYzlYi9rrio/s400/supergirls+per+completar.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5401413761008771010" /></a><br /><br />Teràpia de conversa a altes hores de la matinada i encara un cul d'Ipsis entre els racons de la taula. El mal de cap a l'endemà ho testifica i la massacre de neurones en pren nota. Vaig venir amb tot el pes del món a sobre i, gota a gota, vam canviar complicitats i confessions per llàgrimes agraïdes. Al final de l'obra, tot eren riures que sonaven com milers d'aplaudiments. La matinada es va endur la pitjor part del meu humor i em va deixar un rastre d'ulleres sota els ulls per penyora. Beneïda transacció, que es va endur el sac de ciment pel mateix camí de les hores perdudes enllà i em va deixar un rastre prim de fum que em seguia, amable, pels carrers que estrenaven la llum del dia. Vaig deixar de pensar just quan tot era de color rosa matinada. Els meus somnis van tenir gust de tranquilitat, per primer cop en dies.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-47933074915902655982009-10-30T18:13:00.003+00:002009-11-02T23:56:03.918+00:00Pinces d'estendre amb taló d'agulla<a href="http://4.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SusvNhyMYjI/AAAAAAAABtA/7m6VfBEfqSg/s1600-h/cames+que+ballen.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SusvNhyMYjI/AAAAAAAABtA/7m6VfBEfqSg/s400/cames+que+ballen.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5398460487787373106" /></a><br /><br />La nit sempre és el domini dels altres. Les obligacions acampen al camp base de primera hora del matí i durant hores d'ascensió penosa ens vestim pels altres, parlem amb els altres, treballem pels altres, llegim als altres, mirem pel·lícules pensades per altres i sopem amb els altres. Ens partim els monòlegs com a bons germans. Intercanviem autocrítiques amb un somriure educat i impostat de colutori dental (mental). I, al cim de la nit, quan sembla que el territori del temps lliure estigui conquerit tornen els altres. Hi ha els que volem tenir al nostre costat, els que no retornen els missatges, els que volem oblidar, els que no podem i també els que ens estimem. Quan el temps hauria de ser nostre, sempre acaba sent dels altres perquè tots som, en definitiva, el que veuen en nosaltres els altres. <br />Els altres.Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-27635893315318803532009-10-24T15:57:00.004+01:002009-10-24T16:46:56.635+01:00La síndrome de les Bones Nenes<a href="http://1.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SuMd_QyqOxI/AAAAAAAABs4/eq3OGmGX72Q/s1600-h/cosa.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/SuMd_QyqOxI/AAAAAAAABs4/eq3OGmGX72Q/s400/cosa.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396189751196400402" /></a><br />Al principi tot era més senzill. Es tractava d'obeïr sense vacilació tot el que deien a l'escola o a casa. Ser una peça més en un món perfecte, no desentonar entre tantes obligacions fetes carn a partir de colors suaus, fondre's en la massa pastosa del dia a dia. Tot era perfectament rosa en el món de les bones nenes i les lleis obligaven cordar-se la bata fins el darrer botó, no aixecar la veu als pares, treure bones notes als exàmens, rentar-se les dents abans d'anar a dormir. <br /><br />Però el final del conte es guardava un epíleg amb un gran interrogant. Què passa amb les nenes preferides quan es fan grans? Quin destí espera a les bones persones quan no hi ha pautes marcades per seguir avançant? I a la fi de les portes de la joventut el dilema es fa tan gran que omple totes les cantonades. Només queda sobreviure amb un gran somriure, posar pintallavis a les comissures de les nostres contradiccions i seguir empenyent la bola de milers de sentències apreses de memòria per encaixar les llistes de coses inútils que hem estat anys aprenent amb els petits dilemes morals que no tenen resposta. <br /><br />La síndrome de les Bones Nenes existeix i és la por de no saber reaccionar que pateixen les persones acostumades a ser perfectes, a rebre elogis constants per les seves petites tasques comença a ofegar-nos. Som animals afamats de copets a l'espatlla i temem el moment en el que no hi haurà ningú que pugui reconéixer aquest treball d'orfebreria que és la supervivència. La gana de reconeixement és la cara més fosca que s'amaga darrera dels somriures immaculats de bona nena.Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-85610165899710560152009-10-20T22:43:00.004+01:002009-10-20T23:09:28.689+01:00Dos quarts de nou del matí<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/St40hRWtt4I/AAAAAAAABsw/V4ipbfSZ-gY/s1600-h/seria+octubre+si+fos+concret.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/St40hRWtt4I/AAAAAAAABsw/V4ipbfSZ-gY/s400/seria+octubre+si+fos+concret.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5394807149835433858" /></a><br />M'he llevat aquest matí i no tenia cara. <br /><br />El mirall m'ha retornat una imatge cruel de cabells embullats, si es possible fer el superlatiu, i... res mes. El meu reflex s'ha amagat del pas del temps i s'ha mantingut a cobert de les estúpides responsabilitats diàries que esperaven darrera de la porta, a punt per aixafar els meus somnis de color Heroic Pantone 302. Darrera el primer seient de platea del lavabo, era la primera actriu de la meva darrera història, que comptava amb presidentes del govern vestides amb taló d'agulla, sopranos virtuoses, senyores de companyia que amaguen secrets inconfessables darrera d'un coixí construït a base d'hores de punta de coixí i altres gallines de claca. Entre la pastilla de sabó i el colutori dental, la conductora de camions que m'ha semblat ser derrapava a l'última sortida de l'autopista de les excuses. M'he fumat un cigarret sense llavis i he omplert el bany de baf i el matí d'interrogants. L'home amb cara de poma de Magritte em somreia, mai l'havia vist tan simpàtic. M'he vestit sense ulls per viure un dia sense olors, en un món sense sorolls. La roba tenia el tacte de l'escalfor trista de les coses cremades. <br /><br />M'he llevat aquest matí i no tenia cara. <br />M'he pintat els ulls de tots els colors del món, de tots els matisos de gris en un dia de tardor. Quan, a mig matí, he començat a notar la punta del nas captant la temperatura d'octubre he enyorat aquest rostre estàtic que em permetia ser totes i cap alhora. He enyorat la meva no-cara sense tenir-la, de fet. Com si fos un somni, com si els somnis fossin realitats.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-24202639.post-55473935204727142772009-10-17T19:37:00.003+01:002009-10-17T20:25:28.078+01:00Modus Operandi<a href="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/StoR7fMEVTI/AAAAAAAABso/dGrOEf2VCJg/s1600-h/prova+2.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/StoR7fMEVTI/AAAAAAAABso/dGrOEf2VCJg/s400/prova+2.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5393643217411659058" /></a><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/StoRNu60UsI/AAAAAAAABsg/yhwWEkiLbBQ/s1600-h/prova+1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_IWZt5j6Kw-Y/StoRNu60UsI/AAAAAAAABsg/yhwWEkiLbBQ/s400/prova+1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5393642431360291522" /></a><br /><br />Maquillatge, sabates altes, abric llarg. Hi ha etiqueta estricta al sindicat de les aus noctures i els fidels es sumen a la pràctica del religiós exercici setmanal de descobrir noves ànimes darrera de cada combinat. Per entrar es demana devoció a les hores fosques, poca pressa per tornar a casa i un bon exercici de les habilitats de ball i conversa. Cal exercitar el timbre de veu perquè quedi per sobre dels baixos de la música i omplir les hores que separen el vespre del matí pot ser tot un exercici d'orfebreria. L'endemà, toca fer penitencia i assistir al ritual de rímmel corregut, galta pàlida i promeses d'abandonar aquesta religió que, com totes, no deixa lloc a la coherència. Recollit, bossa de mà, taló trencat que es recolza a la porta quan toca buscar les claus, abans d'eliminar tot rastre de la darrera cerimònia i de recuperar forces fins la següent cita. Cada barra, un altar. Cada bany, una sortida d'emergència. Cada cambrer, un mestre de cerimònies. Maquillatge, sabates altes, abric llarg... i tota l'energia que puguem recuperar per l'endemà.Unknownnoreply@blogger.com1