Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 8 minuts
3 comentaris:
Ara en fan espardenyes de la gespa que canviaran a Barcelona?
;-)
La sort se la fa un mateix, per tant i 'por guebos' està lligada amb el destí. (Obietat)
oh! quina frase tan bonica!!!
Publica un comentari a l'entrada