L´escriptor nord-americà Paul Auster ha estat guardonat amb el Premi Príncep d´Astúries de les Lletres 2006.
Paul Auster ha estat el guanyador d´aquest any del Premi Príncep d´Asturies de les Lletres, un premi que atorga la fundació homònima amb seu a Oviedo. Paul Auster és un autor prolífic, amb èxits indiscutibles com la ´Trilogia de Nova York´, ´Leviatan´ o ´El llibre de les desil·lusions´. També ha triomfat en el cinema. La producció d´Auster ha estat traduïda a vint-i-cinc llengües, i no fa pas gaires setmanes que va aparèixer en català la seva darrera novel·la, ´Les bogeries de Brooklyn´.
La importància de l´atzar i la recerca de la identitat són dos termes destacats en la seva producció. El jurat (format per Víctor García de la Concha, Andrés Amorós, Luis María Anson, J. J. Armas Marcelo, Blanca Berasátegui, María Luisa Blanco, Rogelio Blanco, Pedro Casals, Antonio Colinas, Francisco Javier Fernández Vallina, José Luis García Martín, Pilar García Mouton, Manuel García Rubio, Emilio González Ferrín, Manuel Llorente, Rosa Navarro Durán, Berta Piñán, Fernando R. Lafuente, Fernando Sánchez Dragó, Darío Villanueva i Román Suárez Blanco) ha hagut de triar entre vint-i-set candidatures, entre les quals hi havia la de pesos pesants del món de les lletres internacionals com ara Philip Roth, Amos Oz i Antonio Lobo Antunes.
El Premi Príncep d´Astúries té una dotació econòmica de 50.000 euros i una escultura commemorativa de Joan Miró.
Paul Auster va néixer a Newark (Nova Jersey) el 3 de febrer de 1947. Viu a Brooklyn (Nova York). És novel.lista, poeta, guionista i director de cinema. Entre les novel.les que ha publicat, cal destacar Moon Palace i Trilogia de Nova York. Altres títols en català són La musica de l'atzar, Viure al dia, Timbuktú, La invenció de la solitud, Mr. Vertigo, Leviatan i el guió de la pel.lícula Lulu on the Bridge, dirigida per ell mateix. Els seus llibres han estat traduïts a més de quinze idiomes.
Experiments amb la veritat (Experiments in Truth) [fragment]:
La meva primera novel.la me la va inspirar un número de telèfon equivocat. Una tarda jo estava tot sol al meu pis de Brooklyn, assegut a l'escriptori i intentant treballar, i va sonar el telèfon. Si no vaig errat, era la primavera del 1980, no gaires dies després de quan vaig trobar la moneda de deu centaus a fora del Shea Stadium.Vaig agafar l'auricular, i l'home de l'altre costat de la línia em va preguntar si estava parlant amb l'Agència Pinkerton. Li vaig dir que no, que s'havia equivocat de número, i vaig penjar. Després vaig tornar a la feina i vaig oblidar ràpidament aquella trucada.La tarda següent el telèfon va sonar un altre cop. Va resultar ser la mateixa persona fent la mateixa pregunta que m'havia fet el dia anterior. «L'Agència Pinkerton?» Vaig dir que no un altre cop, i, un altre cop, vaig penjar.
De totes maneres, però, aquesta vegada vaig començar a pensar què hauria passat si hagués dit que sí. ¿I si hagués fet veure que jo era un detectiu de l'Agència Pinkerton?, em vaig demanar. ¿I si hagués agafat el cas?Si he de dir la veritat, vaig pensar que havia desaprofitat una oportunitat única. Si aquell home em tornava a trucar, em vaig dir a mi mateix, com a mínim parlaria amb ell una estoneta i intetaria esbrinar què passava. Vaig esperar que el telèfon tornar a sonar, però la tercera trucada no va arribar mai. Després, vaig començar a donar-hi voltes i,a poc a poc, se'm va obrir un món sencer de possibilitats.
Quan, un any després, vaig començar a escriure La ciutat de vidre [és la primera novel.la de la Trilogia de Nova York], aquell número equivocat s'havia transformat en l'esdeveniment crucial del llibre, l'error que fa que tota la història es posi en marxa.
1 comentari:
t'encarantarà, a mi em va deixar completament al·lucinada.
Publica un comentari a l'entrada